*
De tant en tant els llibres surten del seu lloc per trobar-se els uns amb els altres. Has d’agafar l’escala i tornar-los on els correspon. Ahir a la tarda m’hi dedicava i, cosa curiosa, “L’equilibri de l’acròbata”, d’Israel Clarà, s’havia agermanat amb “El vertigen del trapezista”, de Jesús Tibau, i jo dalt de l’escala intentant no perdre l’equilibri i evitant el vertigen.
La tarda s’enfosquia més aviat per l’absurd costum del canvi d’hora. Has d’equilibrar els rellotges i vas remaleïnt l’invent que causa molèsties al personal. Després d’un estudi acurat als diaris, i de no saber respondre ningú en què ens beneficia el canvi d’hora, si no és per encendre els llums més aviat i gastar energia, perquè les indústries no funcionen amb llum solar, els savis arriben a la conclusió que s’estalvien 7 (set) o 8 (vuit) euros per casa i any. Així ho escriuen als diaris. Llavors t’agafa el vertigen i perds l’equilibri, convençuda la persona que algú li aixeca la camisa i es fot de tots nosaltres.
La tarda s’enfosquia més aviat per l’absurd costum del canvi d’hora. Has d’equilibrar els rellotges i vas remaleïnt l’invent que causa molèsties al personal. Després d’un estudi acurat als diaris, i de no saber respondre ningú en què ens beneficia el canvi d’hora, si no és per encendre els llums més aviat i gastar energia, perquè les indústries no funcionen amb llum solar, els savis arriben a la conclusió que s’estalvien 7 (set) o 8 (vuit) euros per casa i any. Així ho escriuen als diaris. Llavors t’agafa el vertigen i perds l’equilibri, convençuda la persona que algú li aixeca la camisa i es fot de tots nosaltres.
*
*
*
Blue moon. Collage d'O.X
Abans, quan ens quedàvem a dormir al mas, el nostre rellotge era el sol, mentre que la llum del dia regulava les nostres activitats. Ara, l’electricitat ha modificat els nostres hàbits, alguns per a mal, ja que els cicles naturals es veuen alterats.
ResponEliminaEn referència als llibres, a casa només teníem un llibre religiós que la mare havia heretat de la seva àvia.
Una bona enredada, sí, això del canvi horari. Cal preguntar-se a qui beneficia, però tot està ben embullat. Embullar també és una manera d'enredar, i així anem fent com en el conte de l'enfadós.
ResponEliminaha, ha, has buscat bona parella per al meu llibre. Són tants els vertiegens que hem de superar!
ResponEliminaEspero que entre llibre i llibre no s'hagi generat la necessitat d'escriure "La batacada de l'escriptora" :-).
ResponEliminaSobre els canvis horaris aquestes, m'imagino que la raó que s'addueix és bàsicament d'estalvi global (l'altre dia sentia parlar d'uns 20 milions d'euros/any a Catalunya). Però a mi sempre m'ha descentrat això de veure com es fa fosc abans d'hora, o almenys abans de l'hora que solia fer-se fosc els dies anteriors...
O les informacions dels diaris es contradiuen, cosa ja habitual, o l'estalvi de 7/8 euros per casa ja representa alguna quantitat aproximada. Qui vulgui fer el càcul que el faci. Però, en tot cas, qui estalvia és la família, i potser la família en un any ja pagaria la quantitat de misèria perquè no la maregessin més... ¿no et sembla, Antoni?
ResponEliminaHi sóc amb tu Olga, jo crec que aquest acnvi sols ens serveix per a marejar-nos més del que ja ho estem.
ResponEliminaJa ens explicaràs això de bue moon. Amb les hores blaves em vaig quedar meravellada, així que ja veurem que ens contes de la lluna blava, en tinc molta curiositat.