" VAGHE STELLE DELL'ORSE "


*
Delícies d’aquest món, afinitats, admiració de l’obra mestra. Hem tornat a mirar “Vaghe stelle Dell’Orse”. 1965, any de gràcia. Un director com Luchino Visconti té els déus al pensament: la pel·lícula es basa en les primeres estrofes del Cant XXII de Leopardi, “Els records”, que recita Jean Sorel amb una intensa lentitud apassionada. Claudia Cardinale. El majestuós Preludi, Coral i Fuga (1884) de Cèsar Franck en tota l’obra. El palau Incontri-Viti de Volterra ¿Què més podríem demanar?

CANT XXI- ELS RECORDS-

“No he pensat, estels vagues de l’Óssa,
tornar encara, com ho feia, a contemplar-vos
sobre el jardí del pare, titil·lants,
i a parlar-vos, el colze a la finestra
d’aquesta casa on vaig viure de nen,
i on vaig veure la fi de l’alegria.
¡Quantes quimeres, quantes fantasies
neixien a la ment només de veure-us,
i els astres veïns vostres! Ja llavors,
taciturn, assegut a la gespa,
em passava gran part de la nit
mirant el cel i escoltant el raucar
de les granotes lluny, allà als seus camps.
(...) “
*
*
*
Dormint amb estrelles-Autobiografia. Collage d'O.X.
Traducció del fragment: O.X.

5 comentaris:

  1. Emetorr171425 d’octubre del 2009, a les 16:17

    Jo no he vist la pel.lícula, però espero fer-ho aviat si la puc trobar disponible per e-mule.
    Aquí va arribar amb el nom de Sandra.
    Al llegir que es una obra maestra en tinc ganes, i de Visconti només he vist La mort a Venecia i l'Innocent, i de Jean Sorel he vist només Belle de jour. De la Cardinale alguna més, jajaja

    Tinc ganes de sentir recitar Els Records per Sorel, encara que no sé si la veuré traduida o en V.O.

    Quant l'agi vist, ja et diré quelcom.

    Petons de diumenge

    ResponElimina
  2. Olga Xirinacs25 d’octubre del 2009, a les 18:00

    Fandestéphane: no podríem donar l'abast si pretenguéssim ser especialiestes en tot... els nostres coneixements són parcials per força. De totes maneres, si un novel·lista o cineasta ens agrada molt, procurem saber-ne el màxim. A mi em passa amb Ingmar Bergman.
    Visconti té pel·lícules inoblidables i grandioses, com ara "La caiguda dels déus", "Ludwig" -fastuoses totes dues- i "El Guepard", que no es queda enrere...
    I anteriors en blanc i negre, com "Bellíssima", "Rocco i els seus germans"... no acabaríem.

    ResponElimina
  3. l'agutzil de Rocaura25 d’octubre del 2009, a les 18:17

    Recordo que la pel·lícula em va agradar molt, malgrat que la projecció es va interrompre tres vegades, al trencar-se la cinta. Amb tot, també em ve al cap que només tenia ulls per a la Claudia Cardinale.
    Ja ho veu, senyora Olga, som així de gent de poble que mai hem vist altra cosa que fulla verda.

    ResponElimina
  4. Olga Xirinacs25 d’octubre del 2009, a les 19:15

    Ai, senyor agutzil, quins temps aquells, que es trencaven les cintes, se suprimien els finals amb petó i es pintava l'escot de la Vivien Leigh a "Lo que el viento se llevó"...
    Que es menjaven tramusos i pa amb oli i vinagre al cine, i les butaques de fusta feien "nyec, nyec"...
    Però vostè es veu més jove, home, no dissimuli.

    ResponElimina
  5. Joana26 d’octubre del 2009, a les 0:34

    Jo tampoc l'he vista, però m'han entrat unes ganes terribles i els temps que esmenteu al cinema, amb tramussos i cadires de fusta, me'ls han contat tantes vegades que em sembla estar veient-los.

    ResponElimina