*
Aquest pobre pagès s’hi pensa molt abans de començar a foradar la carbassa per fer-li els ulls i la boca. Un exemplar de 711 quilos... ni el Pare Carbassot.
Hem de saber i pensar que els costums que en diem equivocadament nord-americans provenen gairebé tots d’Europa, és a dir, són nostres, i així els reconeixem i acceptem. Tot es va exportar. L’arbre sant era l’avet que protegia els primers cristians en terres nòrdiques quan esforçats missioners hi anaven a predicar i hi deien missa sota. Sant Nicolau de Bari (Itàlia), Niklaus, Klaus, és advocat dels infants i els porta joguines. El pessebre el va inventar sant Francesc d’Assís. El tió és un costum ancestral de molts pobles, senyal d’escalfor i llum a la llar. Els Reis –excepció- són d’Orient. El costum de menjar raïm per de Cap d’Any prové d’Alacant als anys vint, quan hi va haver excedent de collita de raïm de taula i calia promocionar-lo.
Les carbasses són també exportades d’Europa. Els nostres pagesos antigament ja les buidaven i hi posaven espelma: havien de guiar les animetes dels difunts que surten, com tothom sap, a visitar les famílies, i es perden si les llums que manté la bona gent a les finestres no les encamina altra vegada a la sepultura. Per això la festa de Difunts- Halloween, és nostra: no torna d’Amèrica sinó el nom, que no cal que diguem si no ens agrada. Hem de conèixer els orígens de cada cosa, i tots aquests costums s’han propagat pel món, però no són pas americans.
Per no tenir, no tenien ni la coca-cola, que era una beguda de cola que es fabricava a Europa a partir de l’arrel d’arítjol (“zarzaparrilla”). Va passar a Amèrica i, transformada, també ha tornat a casa.
*
Hem de saber i pensar que els costums que en diem equivocadament nord-americans provenen gairebé tots d’Europa, és a dir, són nostres, i així els reconeixem i acceptem. Tot es va exportar. L’arbre sant era l’avet que protegia els primers cristians en terres nòrdiques quan esforçats missioners hi anaven a predicar i hi deien missa sota. Sant Nicolau de Bari (Itàlia), Niklaus, Klaus, és advocat dels infants i els porta joguines. El pessebre el va inventar sant Francesc d’Assís. El tió és un costum ancestral de molts pobles, senyal d’escalfor i llum a la llar. Els Reis –excepció- són d’Orient. El costum de menjar raïm per de Cap d’Any prové d’Alacant als anys vint, quan hi va haver excedent de collita de raïm de taula i calia promocionar-lo.
Les carbasses són també exportades d’Europa. Els nostres pagesos antigament ja les buidaven i hi posaven espelma: havien de guiar les animetes dels difunts que surten, com tothom sap, a visitar les famílies, i es perden si les llums que manté la bona gent a les finestres no les encamina altra vegada a la sepultura. Per això la festa de Difunts- Halloween, és nostra: no torna d’Amèrica sinó el nom, que no cal que diguem si no ens agrada. Hem de conèixer els orígens de cada cosa, i tots aquests costums s’han propagat pel món, però no són pas americans.
Per no tenir, no tenien ni la coca-cola, que era una beguda de cola que es fabricava a Europa a partir de l’arrel d’arítjol (“zarzaparrilla”). Va passar a Amèrica i, transformada, també ha tornat a casa.
*
*
*
Foto: National Geographic.
Són d'Europa, però d'origen celta i la nostra cultura de celta en té poc. Crec que ens són molt més propers aquells camperols medievals que torraven castanyes per als que tocaven les campanes per Tots Sants. Encara més propers als qui al segle XVII van començar a aplegar-se a taula després de sopar, per a menjar castanyes i boniatos.
ResponEliminaJo tampoc estic gaire d'acord en que siguin nostres, potser ho eren però una vegada passats pel sedàs nord-americà han deixat de ser-ho.
ResponEliminaEstimats, les cultures s'han barrejat molt, però l'origen dels celtes és contingut en el que ara en diem Europa i es va escampar arreu, de manera que alguns dels costums, arrelats des de temps immemorials (veure llibres i articles d'Història)els hem anat heretant i adaptant a la nostra manera de ser. Som europeus i no ho podem negar. I europeus eren els colonitzadors de l'Amèrica del Nord. Fins i tot la feina de "patchwork" la podem trobar a les antigues cabanes de fusta dels pobles eslaus, en tenim proves. Ah, Martí Luter va ser qui va instituir el costum de posar pomes vermelles a l'arbre de Nadal. Admiro Europa amb els seus defectes i no renego d'Amèrica a pesar dels seus defectes. Però els costums a què em refereixo, tret dels Reis, són europeus, o sigui, nostres.
ResponEliminaEstic totalment d'acord amb tu Olga. Perdona, però per un moment el blogger m'ha deixat entrar (ara ja torna a no deixar-me) i he vist el teu comentari. Avui no he pogut navegar ni fer res de bo, no sé si són les ànimes dels difunts que s'han informatitzat o què, però començo a patir estrès :)
ResponEliminaEn tot cas celtes ho som tots i no. Silvia et copio un tros de la wiki: "Es muy difícil distinguir los pueblos celtas o gaélicos entre los primeros grupos de indoeuropeos que penetraron en la Europa occidental y central. Sin embargo, es prácticamente seguro que participaron, junto a itálicos e ilirios, en la rápida y espectacular expansión de la Cultura de los Campos de Urnas del siglo XIII a. C., protagonizándola en la Europa occidental. En esta primera oleada, descendieron por la margen derecha del Ródano, ocupando Languedoc, Cataluña y el bajo valle del Ebro. Otra línea de expansión celta los llevó a Bélgica y el sureste británico."
Que després, amb la romanització s'anessin arraconant cap a les illes no vol dir que no quedés el substrat cultural en les zones on el poble s'havia aculturat al món romà i, posteriorment, al cristianisme.
Una abraçada i bona ... el que sigui :)
De fet, provenim d'Africa així que les costums africanes podríen considerar-se com a nostres si ho enfoquem així. És evident que la immensa majoria dels costums americans vénen d'Europa, si es van carregar la cultura nadiua i són descendents d'europeus és lògic. Com diu McAbeu, ho han passat pel seu sedàs i això és el que a mi no m'agrada. L'estètica sinistre, anar disfressats de pel·lícula de por, ho sento, però ho veig una americanada, dubto que els celtes fessin això.
ResponEliminaEstimada Sílvia, d'acord, sembla, que l'humà prové d'Àfrica, per això encara ens vestim i calcem amb pells. Però segons l'il·lustratiu i ben documentat post de Clídice, d'ahir, de pallassades, disfresses i conjurs els celtes -i altres tribus o pobles- en feien encara molts més que els nord-americans.
ResponEliminaMoltes gràcies per aportar la teva opinió. Potser perquè descendeixo d'asturians i gallecs tinc simpatia per aquella influència i la sento.