FUM DE CASTANYA


*

La tendresa del gest de la castanyera ens fa somriure en la que hauria de ser una nit freda, segons el suggeriment del pintor Ramon Calsina (1901-1992). Certament, almenys aquí a la costa enyorem el fred, aquests matisos del blau que fan més amable l’escalfor dels fogons.

Per tot el país s’escamparà el fum de torrar castanyes, que és un fum urbà, no pas de camp. Els estudiants en molts llocs hauran substituït les castanyeres, que ara només són il·lustració de contes entranyables. Però sigui qui sigui el que torra castanyes i moniatos i cou panellets als forns industrials o casolans, almenys ajuda a conservar els nostres costums i tradicions. Quatre xitxarel·los amb el cap mal endreçat pretenen eliminar el nom de les nostres festes. Canviar els noms que ens han fet tal com som i que hem de transmetre als fills i als fills dels nostres fills. Pretenen segar-nos l’herba sota els peus.

Som fluixos en moltes coses i cedim en moltes altres, sinó la nostra situació política i econòmica seria molt millor. Però almenys diguem les coses pel seu nom, i no ens deixem prendre Tots Sants, Difunts, Advent, Santa Llúcia, Nadal, pessebre, Reis, la vella Quaresma, Setmana Santa, Pasqua ... i tots els dolços que acompanyen aquests dies tan rics.
*
*
*
Pintura de Ramon Calsina.

5 comentaris:

  1. l'agutzil de Rocaura30 d’octubre del 2009, a les 8:22

    Efectivament, senyora Olga, a poc a poc o de bursada ens prenen algunes festes que abans entranyables.
    A Rocaura ja no es fa festa per sant Antoni abad, potser perquè ja no queden bèsties de càrrega als pobles, per bé que el nombre de rucs continua a l’alça. Res en sabem de la segona pasqua ni de sant Josep, i fins i tot un alcalde va canviar les festes de setembre per les del primer cap de setmana d’agost.

    ResponElimina
  2. Emetorr171430 d’octubre del 2009, a les 9:21

    Jo no suporto això que diuen jaloguin o nosequé. Em fá fàstic.
    Però no solament la paraula, sinó també la festa que l'acompanya.
    Ho acabarem perdent-lo tot.

    Petons i panellets

    ResponElimina
  3. McAbeu30 d’octubre del 2009, a les 10:13

    Si perdem les tradicions perdrem el país. No hem de deixar que passi.

    ResponElimina
  4. Teresa Costa-Gramunt30 d’octubre del 2009, a les 12:34

    Em disposo a celebrar la castanyada, només faltaria. La beneiteria s'estén, sens dubte.
    Ningú no vol ser igual a un altre i en canvi tanta gent s'imita.
    Una contradicció, oi?

    ResponElimina
  5. Núria Talavera30 d’octubre del 2009, a les 18:49

    enguany tots enyorarem el fred però menjarem castanyes i moniatos a la vora del foc. Avui ho hem celebrat a la llar d'infants de la meva filla i ha estat una festa molt maca.

    ResponElimina