*
El taller del pintor. Piques al vidre i et respon. La seva porta sempre és oberta als amics. Olor d’aiguarràs, pintures i vernissos, fusta, ferro, paper. El pintor és erudit. No com alguns que et diuen: “jo pinto i prou”. Ell explica per què pinta, i el seu saber emergeix dels déus primaris que corrien per aquest sol de món tocant la lluna i mullant-se els peus al mar. A l’estudi, estret i alt com una torre amb pinacle, també hi cap l’univers, i la creació s’hi renova, tal com ha de ser, amb repte i moviment, obligant-te a mirar i a avançar, perquè la vida és aventura, un crit en la infinitat desolada i potser una resposta que mai no arriba. Cel buit, carmins i cossos arrelats d’un traç ferm i sinuós que travessa tot el pensament.
Mediterrània i rotunda, simbòlica i decidida, agressiva i suavíssima, l’obra del pintor recorre tota l’escala dels sabers antics i daurats pel temps i corre amb la llibertat del minotaure que porta estrelles als ulls en una cursa que el temps no aturarà perquè ell la vol eterna, per això pinta, per això es materialitza, per això s’expressa.
Seiem una estona i ens ensenya llibres i programes de les exposicions que organitza per fer conèixer joves pintors. És altruista, generós, rotund en les seves afirmacions i clar en les idees sobre l’art. Ha treballat molt i té grans projectes. He escrit botiga, perquè naturalment ven les seves obres. Però el temps el regala en la seva conversa i en l’estona de companyia. La tarda es torna d’ambre i el mar accentua el blau vora les parets romanes.
Mediterrània i rotunda, simbòlica i decidida, agressiva i suavíssima, l’obra del pintor recorre tota l’escala dels sabers antics i daurats pel temps i corre amb la llibertat del minotaure que porta estrelles als ulls en una cursa que el temps no aturarà perquè ell la vol eterna, per això pinta, per això es materialitza, per això s’expressa.
Seiem una estona i ens ensenya llibres i programes de les exposicions que organitza per fer conèixer joves pintors. És altruista, generós, rotund en les seves afirmacions i clar en les idees sobre l’art. Ha treballat molt i té grans projectes. He escrit botiga, perquè naturalment ven les seves obres. Però el temps el regala en la seva conversa i en l’estona de companyia. La tarda es torna d’ambre i el mar accentua el blau vora les parets romanes.
*
*
*
"El triangle blau". Pintura de Josep Maria Rosselló per a "Càntics profans".
Saboroses converses d’art entre artistes. Un món desconegut pels profans que llegim encuriosits els descriptius comentaris.
ResponEliminaNo hi veig cap diferència entre pintar i escriure.
ResponEliminaTú ho fás perqué vols que et llegím, peró també quedará per sempre, i ens regalas el teu temps en aquesta botiga (perdó, blog) i ens fás companyia.
I en el meu cas, aprenc multíssim.
Salut i petons
Estimada Olga, crec que aquestes meravelloses essències i records que ens portes a través del teu itinerari vital i sentimental a través de les diverses botigues que ens expliques es mereix un poema de la delicadesa dels del malaguanyat poeta Josep Janés (1913-1959). Aquests dies m'estic rellegint el preciós "Combat del somni" i et deixo aquest sonet esplèndid. Un petó ben fort!
ResponEliminaAquesta nit un mateix vent
i una mateixa vela encesa
devien dur el teu pensament
i el meu per mars on la tendresa
es torna música i cristall.
El bes se’ns feia transparència,
si tu eres l’aigua, jo el mirall,
com si abracéssim una absència.
El nostre cel fóra, potser,
un somni etern així de besos
fets melodia i un no ser
de cossos junts i d’ulls encesos
amb flames blanques i un sospir
d’acariciar sedes de llir.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSenyora Xirinacs li beso la mà.
ResponEliminaM'ha transportat on més m'agrada.O almenys així ho crec jo...