*
Santa Maria i neixen somriures amables. El cel s’expandeix en una resplendor suau que predisposa a la bonança.
De la Mare de Déu d’agost no cal ni dir el nom, tothom el sap: és tan nostra com la terra que ens envolta i infinitud de dones i homes la porten com un senyal de llum al front i de tendresa al cor. Sí, com els Josep Maria, Carles Maria, Joan Maria... A Alemanya, Àustria, Txèquia, és o era molt comú que els homes duguessin el seu signe. I ara n’esmento dos: Karl Maria von Weber i Rainer Maria Rilke, no sabem si inspirats per Maria, però de composicions sublims.
Sempre ella present que ens envolta amb una simbologia de pau, de cura, de claror d’alba. Aurora d’un dia que neix per a tothom, fins i tot per qui neguen la celebració de sants a causa d’un progressisme mal entès i mal paït. La Mare de Déu d’agost és festa a molts pobles i ciutats. Des d’aquestes alçades sentim castells de focs i traques de les poblacions de la rodalia, sota Mont-ral, que encenen la nit volent simular les estrelles. Les dotze estrelles de la corona de Maria.
De la Mare de Déu d’agost no cal ni dir el nom, tothom el sap: és tan nostra com la terra que ens envolta i infinitud de dones i homes la porten com un senyal de llum al front i de tendresa al cor. Sí, com els Josep Maria, Carles Maria, Joan Maria... A Alemanya, Àustria, Txèquia, és o era molt comú que els homes duguessin el seu signe. I ara n’esmento dos: Karl Maria von Weber i Rainer Maria Rilke, no sabem si inspirats per Maria, però de composicions sublims.
Sempre ella present que ens envolta amb una simbologia de pau, de cura, de claror d’alba. Aurora d’un dia que neix per a tothom, fins i tot per qui neguen la celebració de sants a causa d’un progressisme mal entès i mal paït. La Mare de Déu d’agost és festa a molts pobles i ciutats. Des d’aquestes alçades sentim castells de focs i traques de les poblacions de la rodalia, sota Mont-ral, que encenen la nit volent simular les estrelles. Les dotze estrelles de la corona de Maria.
*
*
*
Fotografia de Miquel Vinya
Maria, nom universal, les tres primeres lletres com MARe, Mmm, el primer que diuen els infants, mare, l'última exclamació de tants moribunds. El meu pare sempre m'explica que els companys soldats que morien al seu costat a la guerra, morien dient: Mare!
ResponEliminaBen retrobada, Teresa, plena de sensibilitat...
ResponEliminaGràcies,
Olga
Nom universal, sí, i festa universal, també. A França també ho celebren molt. Ahir, a Port sur Saône, i amb commemoraqció del dia de la Mare de Déu d'Agost, hi havia un festival (el vintè) de músiques del món i va ser agradabilíssim!
ResponEliminaUna abraçada.
Hola, Montse, encara en aigües llunyanes... Gràcies per la comunicació i passa-ho el millor que puguis, que la vida és curta.
ResponEliminaOlga