*
Som a Mont-ral, dins d’un tou de boira, habitual aquí. Silenci. Misteri.
Dins del Cau de Blocs hi ha arbres mil·lenaris. El Cau de Blocs és l’interior feréstec d’una contramuralla dels Motllats, cantó nord. Costa d’arribar-hi, d’entrar-hi, i el recorregut s’acaba més al sud, de cara a ponent. És format per blocs enormes de pedra manejats per cíclops. Hi ha un microclima que afavoreix vegetacions estranyes i arrels torturades. Per abraçar el teix imponent es necessiten quatre persones. Els blocs de pedra s’han desprès en algun moment de la muntanya, però en tot el curt recorregut un silenci mortal omple l’espai.
A la cova que es troba a la banda esquerra, hi vivia fa molts anys un mag remeier, és a dir, que recollia herbes, fruits i serps i en feia ungüents. El greix de serp cuit en paella és bona untura. Si era mag o no, costa de comprovar, però la gent dels pobles veïns ho creien així. Llavors ningú coneixia l’entrada al Cau de Blocs.
Però a poc a poc els excursionistes, ben equipats, van començar a explorar. El primer que va entrar al Cau de Blocs va quedar aixafat per una roca plana que el cobria tot. Però els excursionistes són atrevits i van envair el territori de l’home guaridor. En aquells temps hi va haver desaparicions inexplicades, però el mag remeier va intuir amb tristesa que allò no tenia aturador i que ell no podria amagar tanta gent sota els blocs.
Per això va prendre la forma d’un drac que veureu a l’entrada del Cau, i ara només surt de nit, quan canta el gall carboner, quan furetegen la geneta i la guineu i quan dormen les àguiles i els corbs.
*
Som a Mont-ral, dins d’un tou de boira, habitual aquí. Silenci. Misteri.
Dins del Cau de Blocs hi ha arbres mil·lenaris. El Cau de Blocs és l’interior feréstec d’una contramuralla dels Motllats, cantó nord. Costa d’arribar-hi, d’entrar-hi, i el recorregut s’acaba més al sud, de cara a ponent. És format per blocs enormes de pedra manejats per cíclops. Hi ha un microclima que afavoreix vegetacions estranyes i arrels torturades. Per abraçar el teix imponent es necessiten quatre persones. Els blocs de pedra s’han desprès en algun moment de la muntanya, però en tot el curt recorregut un silenci mortal omple l’espai.
A la cova que es troba a la banda esquerra, hi vivia fa molts anys un mag remeier, és a dir, que recollia herbes, fruits i serps i en feia ungüents. El greix de serp cuit en paella és bona untura. Si era mag o no, costa de comprovar, però la gent dels pobles veïns ho creien així. Llavors ningú coneixia l’entrada al Cau de Blocs.
Però a poc a poc els excursionistes, ben equipats, van començar a explorar. El primer que va entrar al Cau de Blocs va quedar aixafat per una roca plana que el cobria tot. Però els excursionistes són atrevits i van envair el territori de l’home guaridor. En aquells temps hi va haver desaparicions inexplicades, però el mag remeier va intuir amb tristesa que allò no tenia aturador i que ell no podria amagar tanta gent sota els blocs.
Per això va prendre la forma d’un drac que veureu a l’entrada del Cau, i ara només surt de nit, quan canta el gall carboner, quan furetegen la geneta i la guineu i quan dormen les àguiles i els corbs.
*
*
*
El gran teix. foto V. Roca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada