*
Llegendes apòcrifes de Mont-ral - 1
Som a Mont-ral, dins d’un tou de boira, habitual aquí. Silenci. Misteri.
Dins del Cau de Blocs hi ha arbres mil·lenaris. El Cau de Blocs és l’interior feréstec d’una contramuralla dels Motllats, cantó nord. Costa d’arribar-hi, d’entrar-hi, i el recorregut s’acaba més al sud, de cara a ponent. És format per blocs enormes de pedra manejats per cíclops. Hi ha un microclima que afavoreix vegetacions estranyes i arrels torturades. Per abraçar el teix imponent es necessiten quatre persones. Els blocs de pedra s’han desprès en algun moment de la muntanya, però en tot el curt recorregut un silenci mortal omple l’espai.
A la cova que es troba a la banda esquerra, hi vivia fa molts anys un mag remeier, és a dir, que recollia herbes, fruits i serps i en feia ungüents. El greix de serp cuit en paella és bona untura. Si era mag o no, costa de comprovar, però la gent dels pobles veïns ho creien així. Llavors ningú coneixia l’entrada al Cau de Blocs.
Però a poc a poc els excursionistes, ben equipats, van començar a explorar. El primer que va entrar al Cau de Blocs va quedar aixafat per una roca plana que el cobria tot. Però els excursionistes són atrevits i van envair el territori de l’home guaridor. En aquells temps hi va haver desaparicions inexplicades, però el mag remeier va intuir amb tristesa que allò no tenia aturador i que ell no podria amagar tanta gent sota els blocs.
Per això va prendre la forma d’un drac que veureu a l’entrada del Cau, i ara només surt de nit, quan canta el gall carboner, quan furetegen la geneta i la guineu i quan dormen les àguiles i els corbs.
*
Era quan floria la vidalba fent garlandes per boscos i marges. La família G. vivia a la casa més alta del poble, sota de l’església. Una casa encarada als Motllats.
Tothom sap que els Motllats tenen uns superfície plana on s’han vist llums i senyals estranyes; els entesos diuen que és lloc d’aterratge d’ovnis, és a dir, elements desconeguts. Alguns radioaficionats hi han col·locat antenes per captar indicis no se sap ben bé de què. Els G., amics nostres, eren radioaficionats, també.
Una nit d’estiu, ja recollits a casa amb les portes tancades, van notar que una llum verd brillant s’acostava i s’introduïa per les escletxes de portes i finestres. Ningú de la família va gosar mirar enfora, ni van pensar que allò fos un incendi. Van tancar porticons i passar cortines. Sempre segons ells, la llum es va fer tan intensa que van agafar por i es van atrinxerar al dormitori. No hi va haver soroll per part de fora. Només unes fortes vibracions que els van atemorir. Fins que la llum es va retirar tal com havia vingut.
Quan el més atrevit es va decidir a mirar, un rastre pàl·lid de llum verda desapareixia a la plana dels Motllats, dalt de tot, on diuen que, a més d’aparicions, la gent se sol perdre. No es va captar cap senyal a través de la ràdio. Els G. ja no hi viuen, i la casa es veu estranyament deshabitada.
Som a Mont-ral, dins d’un tou de boira, habitual aquí. Silenci. Misteri.
Dins del Cau de Blocs hi ha arbres mil·lenaris. El Cau de Blocs és l’interior feréstec d’una contramuralla dels Motllats, cantó nord. Costa d’arribar-hi, d’entrar-hi, i el recorregut s’acaba més al sud, de cara a ponent. És format per blocs enormes de pedra manejats per cíclops. Hi ha un microclima que afavoreix vegetacions estranyes i arrels torturades. Per abraçar el teix imponent es necessiten quatre persones. Els blocs de pedra s’han desprès en algun moment de la muntanya, però en tot el curt recorregut un silenci mortal omple l’espai.
A la cova que es troba a la banda esquerra, hi vivia fa molts anys un mag remeier, és a dir, que recollia herbes, fruits i serps i en feia ungüents. El greix de serp cuit en paella és bona untura. Si era mag o no, costa de comprovar, però la gent dels pobles veïns ho creien així. Llavors ningú coneixia l’entrada al Cau de Blocs.
Però a poc a poc els excursionistes, ben equipats, van començar a explorar. El primer que va entrar al Cau de Blocs va quedar aixafat per una roca plana que el cobria tot. Però els excursionistes són atrevits i van envair el territori de l’home guaridor. En aquells temps hi va haver desaparicions inexplicades, però el mag remeier va intuir amb tristesa que allò no tenia aturador i que ell no podria amagar tanta gent sota els blocs.
Per això va prendre la forma d’un drac que veureu a l’entrada del Cau, i ara només surt de nit, quan canta el gall carboner, quan furetegen la geneta i la guineu i quan dormen les àguiles i els corbs.
*
Era quan floria la vidalba fent garlandes per boscos i marges. La família G. vivia a la casa més alta del poble, sota de l’església. Una casa encarada als Motllats.
Tothom sap que els Motllats tenen uns superfície plana on s’han vist llums i senyals estranyes; els entesos diuen que és lloc d’aterratge d’ovnis, és a dir, elements desconeguts. Alguns radioaficionats hi han col·locat antenes per captar indicis no se sap ben bé de què. Els G., amics nostres, eren radioaficionats, també.
Una nit d’estiu, ja recollits a casa amb les portes tancades, van notar que una llum verd brillant s’acostava i s’introduïa per les escletxes de portes i finestres. Ningú de la família va gosar mirar enfora, ni van pensar que allò fos un incendi. Van tancar porticons i passar cortines. Sempre segons ells, la llum es va fer tan intensa que van agafar por i es van atrinxerar al dormitori. No hi va haver soroll per part de fora. Només unes fortes vibracions que els van atemorir. Fins que la llum es va retirar tal com havia vingut.
Quan el més atrevit es va decidir a mirar, un rastre pàl·lid de llum verda desapareixia a la plana dels Motllats, dalt de tot, on diuen que, a més d’aparicions, la gent se sol perdre. No es va captar cap senyal a través de la ràdio. Els G. ja no hi viuen, i la casa es veu estranyament deshabitada.
*
*
*
Jardí del somni. Foto d'O.X
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada