*
Escric des de la calitja d'un dia xafogós de juny. Aquesta és la meva finestra, amb la Venus Mediterrània de Julio Antonio (Móra d'Ebre 1889-Madrid 1919). Llàstima d'artista, que va deixar tan aviat obra important, de línies enèrgiques, pietoses, harmòniques, decisives.
El moment és serè: l'ordinador i jo davant del mar. He posat en 'stand by' totes les terminals del meu cervell que s'estenen intentant connectar-se a punts molt distints en l'univers que em volta.
Serenitat. Ja he llegit el diari. ¿Per què m'hauria d'inquietar més amb el caos dels partits polítics, per a mi nefastos? ¿Quin dret tindrien ells, incomplidors, falsos, vel·leïdosos, de pertorbar la meva persona?
Les falcilles xisclen amb el seu vol veloç. Coloms, gavines i pardals fan la seva via. Els barcos s'esperen per entrar a port i es reflecteixen al mar gris i uniforme d'avui. Serenitat.
Alguns pares joves passegen els seus fills però en Passeig encara és buit i sento el brollador a l'estanyol. Valoro molt la serenitat, perquè sol durar poc.
Ara, jo no faré mai com Salvador Espriu, que en llevar-se es preguntava: "¿Qui serà el primer que ens vindrà a fer la llesca, avui?"*
*
*
*Fer la llesca, per qui hagi perdut els referents, ve a ser com fer la punyeta. Positiu, l'home.
*
Dibuix d'O. X.
Estimada Olga, espero que el primer que et faci la llesca aquest matí no sigui jo. De moment, et deixo aquest sonet que he escrit avui i que et pot acompanyar per les teves travessies marítimes, ja que parla de l'aigua. Amb petons.
ResponEliminaACUÁTICA
Bendice el agua, amor, de tus afectos
porque el agua es el tiempo, y es la vida,
el agua que en el seno humano anida
y que ha sobrevivido a los insectos.
El agua que recorre planos rectos,
que inunda la esperanza y su medida,
fluye en tu corazón y consolida
otros mundos posibles y perfectos.
Siente el agua y bendice su trayecto
a la tierra que emerge de tus manos,
aljibe y fuente, acequia, arroyo y zubia
donde el agua es origen predilecto
y regresa a tus ojos cotidianos
por la alta transparencia de la lluvia.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEstimada Olga,
ResponEliminaTrobo d'un gran gust la imatge de la Venus davant el mar. Ja des de petit em sorprenien les escultures de Julio Antonio al Museu d'Art Modern de Tarragona.
Alhora vaig poder presenciar, des de ben petit, l'evolució de l'art en tres altres artistes que, coïncidències de la vida, vivien en el mateix bloc on vaig créixer al Barri del Miracle. Em queda gravada la imatge d'una estructura de ferro que el Lluís Saumells va usar com a esquelet per un sant Crist de la processó del Silenci, els quadres de vista aèri de Tarragona de'n Gonzalo Lindin i els tapissos representant quadres de'n Miró fets pel Josep Royo.
Sembla que la platja del Miracle i el Fortí de Tarragona desprenen quelcom especial que serveix de font pels nostres escriptors, escultors, pintors, ...
Que així segueixi!
M.