Continuació.
*
M'agradaria tenir un osset d'aquests. El faria córrer per la taula, al meu davant: "fes tot allò que saps", li diria. Ell, content d'estar amb mi, segur que no pararia en tota la nit. ¿Per què de nit? ¿Hauria enyorat l'home de la barba grisa, que el faria dormir sota la seva flassada?
Deixo córrer l'ós patinador per a una altra vegada i, amb la maleta, marxo cap a l'hotel.
Un matí visito la ciutat xinesa, tan entretinguda i especial. Tan secreta i discreta. Incitant, de fondes cavitats fumades. Exclusiva i endogàmica. Aquí molta gent ven al carrer i hi ha parades de tot. Hauria comprat un pop sec, enorme, estirat i premsat, com un estrany gallaret.
Entre les parades en veig una amb ossets patinadors. En té cura un xinès baix i prim, de mitja edat. Quan m'hi acosto, l'home enraona animadament amb dues dones i sembla que fan broma. Té diners a la mà i els compta. Jo em miro els ossets, quiets a la parada. No tenen lloc per córrer, perquè a la ciutat xinesa hi viu molta gent i les voreres són sempre plenes de vianants, compradors i venedors. A Chinatown hi predomina el vermell i els estendards amb dracs pintats. Colors i olors estranys per a mi, però interessants per la curiositat que desvetllen.
Em dol veure els ossets patinadors tan quiets. Sembla que vulguin ballar i no poden, com en "El vol immòbil" que ens proposa Pemán. "¿ Per què portem patins?" es deuen preguntar. Però aquí s'estan, entre motos de llauna i nines vestides amb quimonos blaus i vermells.
"Ara el puc comprar", penso, quan fa una estona que me'ls miro. Llavors recordo l'home gras de l'estació Grand Central, on he vist els ossets per primera vegada, i em faig el propòsit de tornar-hi una tarda, tot passejant.
*
Continuarà.
*
Del llibre "TRENS", d'O.X. (Ed. Òmicron)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada