*
A la vitrina hi tinc alguns devocionaris oberts per les làmines doloroses, com una petita exposició adequada al dia. Els vells gravats també agraeixen veure la claror de tant en tant.
Avui els devots de sempre han anat a via-crucis a altes hores de matinada. Altra gent haurà sortit a collir farigoles i esmorzar al camp. Ho vaig escriure a "El sol sobre les vinyes": "(...) Ell va morir just al temps que florien les farigoles..." Relativitats.
Poques alegries hi ha el dia d'avui per celebrar. Només queda el floklore. Esperar menys música selecta i més tambors sagnants, en estúpida substitució aberrant. Esperar el pas rítmic dels armats, les reverències, les capes de vellut blau nit dels del Serrallo, els més ben plantats.
Admirar les antigues talles que es van salvar dels anys, revolucions i incendis. Les cares i figures que acompanyaven la meva infantesa. Les noves no valen res, domina el mal gust. "El retorn del Calvari", en canvi, mostra altes imatges dolgudes i estilitzades, sòbries i ben disposades, amb trets modernistes que ens fan recordar personatges medievals com els que podríem veure representats a les òperes de Wagner.
¿Què ho fa que una sola reminiscència ens porti pels camins dels orígens? Camins per on anem trobant tot allò que ens precedia. Els amors, les pors, els dolors antics. ¿Qui, d'entre les les nostres nissages familiars, hauria pensat en els seus descendents, que som nosaltres? Si jo recordo els ulls d'alguna besàvia gràcies als retrats o a la imaginació intuïtiva, penso en els que vindran i en com ens recordaran a nosaltres. Per això escric les meves alegries, les meves pors, la meva incertesa. A ells no els farà mal i jo, així, els deixo encara algunes paraules. Desig de perdurar, d'immortalitat. Vanitats, a la fi.
Passen penitents adolorits, descalços i amb creus al coll, no podem saber per quines penitències o promeses. (...) La nit destil·la tambors lentament. Tres hores més de tambors-silenci-ministrers-silenci-tambors-bandes-silenci. El vell estudi que ens acull a la Baixada de Misericòrdia mostra sobre la lleixa de la llar de foc un cap romà coronat amb el fragment d'un plat de Tau, i un àngel espasa en alt. De tant en tant treiem el cap a la nit freda, on dames portadores d'estendards i pendons afronten la baixada amb mantellina i pinta i talons d'agulla. Equilibris.
(...) Finalment tot passa. La nit repuntada de ciris i atxes, de lliris i clavells i de fantàstics romans pescadors de plata i vellut blau ja són un record -un més- i un apunt de quadern sobre un nou any de la meva vida.
*
Fragment del Dietari de Setmana Santa.
*
*
Estampa antiga de la col·lecció d'O. X.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada