*
La multitud tafaneja, indiferent a l'àngel adolescent d'ales esteses de La Salle, i a Jesús agenollat en oració perenne sota l'olivera. Quants anys fa que els àngels de pedra, fang o vidre ens vetllen a nosaltres. Ningú es creu, però, tenir un àngel 'real' a la vora.
L'experiència ensenya que l'àngel no pot evitar la mort ni el patiment. ¿Què, doncs? La creença diu que són portadors de les nostres pregàries a Déu. ¿I de la paraula de Déu a nosaltres? ¿Aura, esperit, il·lusió? ¿Veure un àngel és una il·lusió? Ho deixo en aquest terreny. Només afegir que contemplar àngels pintats del gòtic fins al barroc fa venir un somriure amable. Precisament perquè prenen forma humana i són bells, independent del sexe.
Avui hi haurà vetlles dels armats en dos temples. Guàrdies d'Honor, en diuen. La guàrdia va fer possible la mort de Jesús, i ara el vetlla... oh paradoxes. Pura ornamentació.
Ocells, criatures i paisatge, llunes i marees seran alienes al pensament de certa part del món cristià. Continuarà la vida o s'extingirà per molts. No hi haurà pa repartit per a molts més. No obstant, l'obra alta i bellíssima de la intel·ligència humana haurà creat marcs esplèndids per acompanyar aquests actes sacres i el símbol euarístic de compartir i estimar. Tenir-ho en compte serà un plaer.
*
Fragment del Dietari de Setmana Santa.
*
*
Estampa francesa antiga. Arxiu d'O.X.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada