*
No té gaire de sant sinó de profà. Millor dit, de profanat. Fets i notícies profanen la necessària serenitat que necessitem per meditar les coses vertaderament notables o profitoses. La mort sempre com a teló de fons.
Hi haurà una processó vespertina pels carrers de la Part Alta. Els tambors sinistres ressonaran entre carrers estrets i posaran inquietud als cors. Es mostrarà Crist, portat com una exhibició sagnant. ¿Per què ens esgarrifem dels morts calcinats i exposats com trofeus als països en guerra, si nosaltres portem el cos de Crist com una penjarolla sangonosa? ¿Contrasentits? ¿Paradoxes? No. Ens acostumem a la iconografia de la mort i la despullem de tot el seu sentit: momés és una imatge, una representació. Va passar fa segles. A nosaltres no ens passarà. "Ell va morir per nosaltres". Però és que nosaltres també morirem, i alguns de morts esgarrifoses. La mort ens iguala.
Comencen a comptar els morts en carretera. Morts cristians autoimmolats, i val el doble sentit de la frase. ¿Morts per quina causa? Per la imbecil·litat pura: mantenir rècords de velocitat; poder al volant; curses suïcides. Estupidesa humana. La sang, doncs, també exhibida a l'asfalt.
És per això que alguns, cada vegada menys, contemplem encara el mínim i lent brostar entossudit d'una flor o d'una herba. I ens agradaria veure on porten les branques els ocells per construir un niu fràgil, còmode i tebi. N'hi haurà de plomissol arrencat del pit dels mateixos pares; de llanes i fibres arreplegades en una pacient recerca pels carrers; de molses diverses; de llana que els bens han deixat al pas per mates punxoses. Quan, passada ja la cria, obrim algun niu en cautelosa i respectuosa inspecció, ens admirarem de trobar-lo net i teixit de tants variats elements. La natura ofereix la vida i els homes s'entesten en la mort.
*
Del Dietari de Setmana Santa.
*
*
Dibuix d'O. X.a la tinta xinesa. Aprox. anys 50-60.
la mort també forma part de la natura, que sovint és despietada i cruel
ResponElimina