*
A finals d'abril, la Mosca va decidir entrar a la casa. Havia passat l'hivern en forma d'ou sota una butaca vella, en unes golfes, sense menjar res, de manera que anava morta de gana i havia d'omplir la panxa.
Les finestres mig obertes pel bon temps deixaven anar unes olors calentes que enamoraven: Pastissos d'aniversari amb xocolata, coques de ceba i pebrot amb arengada o llonganissa, llagostins i costelles a la planxa, formatge gratinat. La Mosca Grossa es moria de ganes de xuclar.
Va entrar directa com una bala i es va posar al plat, on la Roseta es menjava una coca d'anís amb sucre i un bol de iogurt de maduixa per esmorzar. La Mosca Grossa no veia res més que el sucre, de manera que va apuntalar la trompa a la crosta de la coca i a xuclar s'ha dit.
A la Mosca Grossa li convenia el sucre, perquè li donava força per volar. Una mosca necessita molta energia per mantenir els motors sempre en marxa. Uns motors que fan soroll d'avió: zoooom, broooom, ffffziuuuuu. Gasten molt, aquests motors d'ales grises.
La Roseta no sabia què fer.
- ¡Mosca, fuig d'aquí! - l'espantava amb la mà, però la mosca ja havia tastat el sucre anisat i ningú no la faria fora de la crosta.
*
Continuarà fins dissabte.
*
*
*
Conte d'O. X. publicat al Tatano.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada