COCA D'ANÍS AMB MOSCA (2)

*

Continuació

*

La mare de la Mosca Grossa li havia explicat què passava a les cases. Sabia que les mosques feien fàstic a tothom, i elles se n'aprofitaven. ¿Com? Veureu: hi ha cases i cases.

Unes famílies són més bones que altres. I la casa de la Roseta era de les millors, deia la Mosca Mare. No s'hi matava mai cap bèstia. Si molestaven, les feien fora amb escombres o plomalls, i les aranyes les deixaven a la part de fora de la finestra, que visquessin.

Si no aixafaven mai cap mosca, encara menys ho farien quan eren al menjar. Si aixafaven una mosca sobre una coca, per exemple, ja no es menjarien aquella coca amb una mosca esclafada a sobre. Si la mosca era sobre un pastís i s'hi quedava enganxada de potes i ales, la treien amb una cullera i la posaven a les plantes del balcó. La qüestió era resistir i afartar-se mentre no et descobrissin, deia la Mosca Mare. De manera que la Mosca Grossa s'estimava més aquella casa que cap altra.

La mosca grossa es va posar al dit de la Roseta, que era enganxós de sucre. Quina bona olor que feia el dit de la Roseta.

Llavors la Roseta es va acostar la Mosca Grossa als ulls per veure-la bé.

La Mosca Grossa era una mosca ben vestida. Duia ratlles grises i negres, molt elegants, i les ales feien joc amb un gris més clar, brodades en vellut sobre plàstic. Era peluda, amb barba i bigoti i grans ulls de color de vi. Feia respecte i no s'espantava. Devia ser una mosca important. La Roseta va pensar que aquella mosca devia manar, perquè anava com el rei en vestit de gala.
*

Continuarà

*

*

*

Dibuix d'O.X.