VIA MORTA

*

El tren dels morts aparca en via morta.

*

Tots tenim lloc al tren dels morts; tots els que esperen veure la llum del final del túnel.

*

I n'hi ha, de llum, la fotografia la mostra. El que no hi ha és temps: només infinit. Per això hi cap tot, de generació en generació.

*

El meu espai al tren dels morts també hi és, i de tant en tant hi pujo per saludar els que van fer el viatge abans que jo.

*

Al nostre compartiment hi trobo la iaia, amb qui vaig viure i créixer. Érem un microcosmos, un microclima, amb el nostre piano i els lieder; amb el nostre jardinet amb freesies; amb el nostre gat Miscardito; amb la nostra minyona que ens estimava amb ulls somrients: "mireu-se-les totes dues, com es contemplen", deia, quan ens veia cosir i llegir vora la finestra, en les butaques davant per davant.

*

La iaia amb els seus records, postals, vistes d'estereoscop. Jo amb els meus estudis de música, les meves pintures, els dibuixos amb tinta xinesa. Ella que em feia xocolata per esmorzar.

*

Totes dues als llargs estius de Rubí, amb les nostres amistats quietes, amables, tan recordades; amb el nostre jardí anglès; amb el seu estil de cuina acurat; amb els seus records dels grans viatges i els perfums comprats a París.

*

Jo, que anava covant aquelles explicacions fins que vaig arribar a fer els meus, de viatges.

*

I la casa d'aquí, que contenia aquest petit univers obert a mar i a sol, a tempestes de llevant i, llavors, al fum dels trens de carbó. La casa, precisament aquest paradís on jo conservo la seva memòria enyorada.

*

Tot és en via morta.

***

Túnel en via morta. Arxiu Roca-Xirinacs.