*
Passo els camins d'hivern vora els pins marítims: soledat radiant d'argelagues en flor.
*
Més enllà o més endins, sabem del cert qui som: una veu confiada ens ho anuncia, a l'alba o al capvespre.
*
Invitació a la nit, perquè la nit fa créixer el dia i torna.
*
Paradoxa: quan tenim el record sintetitzat, tendim a dispersar-lo buscant-li extensions en el temps per reconstruir-nos la vida. La recerca del temps perdut és necessària per sobreviure.
*
Se sobreviu a l'absència. L'amistat s'incorpora a la sang i cada amic és immortal dins del nostre cervell. ¿Un cervell per sepultura, com escriu Wilfred Owen per al Rèquiem de Guerra de Benjamin Britten? Sí, però també com amable lloc de trobada i conversa. Per això a vegades enraonem sols.
***
Radiant. Fotografia d'O.X avui, dissabte 10.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada