SENSE HORITZÓ (¿?)

*

En un article al Diari de Tarragona, el director de la publicació reprodueix una frase de l'arquebisbe a l'amfiteatre romà, amb motiu de la cloenda de l'Any Jubilar dels sants Fructuós, Auguri i Eulogi: "Som a prop del mar, ampla i sense horitzó"(sic).

*

M'he quedat perplexa. ¿Sense horitzó a Tarragona? Marededeusenyor, que diu en Higgins. I no es referia l'eclesiàstic al simbolisme d'horitzons laborals, econòmics, etc. No. En l'article, titulat "Som a prop del mar", la referència explícita és a l'horitzó natural, del paisatge. "...mar, ampla i sense horitzons." En aquest cas vol dir la mar, expressió femenina indiferenciada, que fan servir sobre tot els pescadors i els que s'exclamen contra la mar (ja m'enteneu).
*

La frase és desafortunada, però llavors entrem en una qüestió periodística que sempre faig notar sobretot als amables periodistes joves que em demanen alguna entrevista. Amb periodistes ja granats he tingut més d'un disgust per aquest motiu. ¿El periodista ha d'escriure tal com raja allò que l'entrevistat li confia en una conversa espontània, col·loquial, no corregida, en la que hi pot haver naturals repeticions o expressions millorables? ¿El periodista ha de saber escriure, matisar i corregir el que calgui perquè el text surti net? No dic tergiversar sinó polir. En això el periodista porta avantatge: l'entrevistat, o hauria de respondre telegràficament o llegint, perquè no podrà rectificar; en canvi el periodista pot corregir tranquil·lament al seu ordinador.

*

Les millors entrevistes són polides, precises i aclaridores. Als joves periodistes els dic que cal saber preguntar i redactar, cosa que ja deuen haver après a la facultat: no voldran veure un text seu farcit d'incorreccions amb l'excusa que l'entrevistat ho deia d'aquella manera.

*

Consti que em refereixo només a les formes, no pas als continguts.

*

Però que em deixin Tarragona sense horitzó, això sí que és mortal.

*

*

*

Tarda lineal. 24.1.09 Fotografia d'O.X.