*
Benvolguda A. Ens retrobarem a Andorra, em dius. En efecte, serem a Andorra per assistir a una nova edició del Premi Ramon Llull.
*
No sóc la dona del mirall. No podem triar la nostra cara, no som lliures en aquest aspecte ni en gairebé cap altre. No obstant, dins meu sóc la dona del mirall: l'entorn s'hi assembla i, sobretot, hi ha els llibres.
*
Fa temps que vas marxar i, per tant, em trobaràs més vella. Reconec que em costa acceptar la decadència del cos. Les amargues pàgines de Simone de Beauvoir a "La força de les coses" em van marcar per sempre. Les de Proust a "El temps retrobat ", també. No hi fa res que Hesse escrivís "Elogi de la vellesa"; no compensa, és anècdota.
*
Assistiré a una nova edició del premi que ja vaig guanyar amb "Zona marítima", motiu de tanta alegria. Per l'obra i perquè va fer possible el nostre viatge en el Queen Elizabeth II. Que bella és una nit de premis... per qui els guanya.
*
Ha passat molt de temps. Les ventades han fet caure arbres forts i les pluges han desfet els marges. Al meu interior també. Però queden els llibres. Queda l'obra feta i l'obra que escric ara mateix. L'escriptor de raça no deixarà d'escriure fins que la mort el deturi.
*
La pàgina nova no veu si ets jove o gran, si tens projecte de vida o de mort. Ho pot reflectir, hi estic d'acord, però no és necessari ni preceptiu, perquè l'energia interior sembla que participi de la immortalitat.
*
Em trobaràs diferent, estimada A., però no del tot. Adéu.
*
*
*
Pensament. Collage d'O.X.
Estic segur que la teva estimada A. serà al teu costat com al nostre costat són sempre les persones que ens estimem i que fem viure amb la nostra vida. Per això ens és donat més temps que no a ells, perquè els donem vida amb la nostra. «Aquests versos viuran i et donaran la vida», va escriure Shakespeare. Em sembla que sé qui és aquesta A., com un bressol l'acull la terra...
ResponElimina