BIBLIOTECA DE L'ARCA


BIBLIOTECA DE L’ARCA

*

30-4-13

*

A l’entrada de casa hi tenim una arca de núvia heretada de l’àvia. Us indica que aquesta és una casa de llibres i, per rebre-us, aquests volums us saluden:

            . Les flors del mal, de Baudelaire (Subirachs/Benguerel)

            . Marca d’aigua. Carles Barral.

            . Places de Catalunya. Vicenç Llorca.

            . Faules de Lafontaine. (Subirachs/Benguerel)

            . Artículos de Maragall.

            . Elogios, de Maragall.

            . Lo Gaiter a la Nina del Llobregat (1889)

            . Glosari de Xènius ( 1915)

            . El Hombre juzgado por las Mujeres, recopilació de D. Felipe de Burgos (1870)

            . La vida i les lletres de Julie de Lespinasse. Carles Pi Sunyer.

            . Guillermo Tell. Schiller.

            . Narraciones de la Selva Negra. B. Auerbach.

            . Primavera mortal. Lajos Zilahy.

            . The rime of the Ancien Mariner. S Coleridge

            . Cinc carpetes amb gravats i poemes. Generalitat de Catalunya, dia de Sant    

               Jordi.

               *

              Tots reposen a l’arca esperant visita.         

               *    

L'ENSENYANÇA DE LES GÀRGOLES


L’ENSENYANÇA DE LES GÀRGOLES

*

30-4-13

*

. La gàrgola necessita l’aigua per funcionar. Si no plou, se li eixuga la boca i no canta.

. La gàrgola tasta l’aigua que prové del cel, sí, però aigua que abans ha passat per cúpules vidriades, de pedra, de ferro, campanes de bronze, balconades i terradets alts.

. I que potser ha xopat les ales de coloms, gavines i garses, vigies de la catedral.

. L’aigua que escup el lleó de pedra també xopa la columna i la paret, s’escola per escletxes i relleus després de resseguir alguna lluerna barroca i s’estavella a la vorera grisa.

. Llavors l’aigua agafa olis minerals, immundícies de carrer, i continua cap a la primera claveguera que troba.

. A la primera claveguera es trobarà amb altres aigües residuals. Teòricament faran cap a la depuradora i, totes plegades, a mar, després d’haver passat una purificació llardosa.

. Aquest és el nostre camí i l’ensenyança de la gàrgola: sempre avall, arrossegant brutícia i acabant en una barreja obscena que fa impensable la nostra supèrbia en vida.

*

Gàrgola del lleó a la catedral de Tarragona.

UNIVERSITAT DELS BOSCOS


UNIVERSITAT DELS BOSCOS

*

28-4-13

*

El cirerer de Mont-ral ha florit de nou: alegria dels ulls. No solament dels nostres. També dels ocells que en trauran profit, principalment els gaigs amb el seu rastreig, camuflats entre branques: s’agrupen al bosquet de sota de casa i llavors, com exèrcit ensinistrat, ataquen la fruita alhora fent un silenci de les seves veuotes aspres.

            He après a dialogar amb els gaigs; sé fer un parell o tres de sons que els desconcerten, aneu a saber què dic, en el seu llenguatge. Alguna vegada, pel bosc profund, em responen quan encara no m’han vist. ¿Renego, aviso, dic paraules d’amor?  També he intentat parlar amb els senglars, però són més esquerps, i si em senten no em responen. A altres ocells petits els xiulo, imito la fina veueta del pit-roig que sempre ens espia. Almenys sap que parlo amb ell.

            Els japonesos celebren la florida dels cirerers: blanca ofrena de la terra, que ens acull en aura tendríssima i que ens alimentarà amb bellesa i profit.

            Universitat dels boscos, on hi ha tant per aprendre, i que la majoria ignora  a causa d’estúpids prejudicis. Amb aquest el post responc la silenciosa i bellíssima salutació blanca.

            *

            Foto V. R.

DESIG D'ESTRELLES


DESIG  D’ESTRELLES

*

26-4-13

*

No ets la muntanya del meu somni i, no obstant, de somnis n’ets plena. Massís dels Ports, Montseny, els Pirineus, totes més imponents, però tu, parella amb Sant Llorenç, gairebé l’única. Dins teu contens pubilla i mare, negra i preciosa, tal com la perla és continguda en una valva.

            Tanta esperança en tu dipositada t’ha fet indestructible: geologia espiritual. ¿Quina núvia aparellada pels voltants no t’ha pujat a veure? No sé si els has donat allò que et demanaven, ho saben elles al secret de les cambres d’abans i d’ara.

            T’han vingut a portar algunes victòries, i penso que una llàgrima ha brollat dels ulls més durs. T’han vingut a demanar altres victòries i tu, amb el front serè, n’has escoltat el festeig com la senyora del castell escoltava, complaguda, els trobadors: et fan la cort, però no els dónes més que una mirada, i tothom ben pagat.

            “Alba naixent, d’estrelles coronada”, hi diu al teu atri. I això ets: promesa d’algun dia que vindrà, pell de nit fosca il·luminada. Dóna’ns alguna estrella que no sigui tan lluny, que el teu país també oneja d’un desig d’estrelles sense obtenir la glòria que n’espera.

            *

            Composició d’OX

GLÒRIA, GLÒRIA A LA MORELLA


GLÒRIA, GLÒRIA A LA MORELLA

*

24-4-13

*

Ahir a la tarda passejàvem per la carretera i vaig collir un brot de morella roquera (parietaria officinalis). Potser és la més humil de les herbes, però ¡quanta, quanta glòria!

            Herba que em conté, que ha acompanyat tota la meva vida, que ha estat testimoni meu públic i privat, perquè als jardins també en teníem i ara corre per tota la ciutat gratuïtament, ocupant parets cèntriques que fan avergonyir els jardins penjats de la ‘smart’, necessitats d’intervencions costoses. Herba que constitueix vertaders jardins verticals sense anar a buscar els de Babilònia. Herba germana meva, que agraeix l’ombra sedosa i suporta poc el sol inclement. Criatura que estalvia l’aigua i manté les arrels en les humitats interiors més íntimes d’una escletxa (símbol que no és casual): això la fa perenne encara que les fulles decaiguin a temporades.

            Herba que tot ho cura i nosaltres ignorant-la, com volem ignorar tot allò que de tan humil ens instruiria. Bona contra la diabetis, l’obesitat, els càlculs renals, les inflamacions, l’artritis i un llarg etcètera. Tantes propietats haurien de fer que tinguéssim la morella roquera en sacs, potets, fresca o seca i emmarcada en or amb corona de llorer al voltant. Ella ja prou se’ns mostra i nosaltres, superbs, ni la veiem, estúpids de mena com som. Família de les ortigues, les seves fulles vellutades no piquen sinó que acaricien. ¡Glòria, glòria a la morella!

*

DIA DE LA TERRA


DIA DE LA TERRA

*

22-4-13

*

Una delicada il·lustració animada a Google ens recorda que avui és el dia de la Terra. Gràcies per l’atenció als usuaris.

            Estimo la Terra perquè hi he nascut i hi visc.

            Hi viuen tots els que estimo i els que m’estimen.  

            Vull pensar que com més ens anem coneixent més ens estimarem, però no a la manera facebook. La meva estimació és assossegada.       

            No sóc ingènua. Al meu voltant hi ha antipaties, desamors i gelosies; potser no venjança, però sí rancor. No arribo a creure que hagi despertat odis. No puc acontentar tothom, ni tothom m’acontenta a mi.

            El Dia de la Terra ha de ser alegria per a tots: vivim del planeta.

            Hem de convenir que, com més va, més malament tractem la Terra.

            Som com la floridura en un formatge: l’anem recobrint tot fins que matem l’hoste. La Terra morirà a les nostres mans.

            Som paràsits de la Terra: oportunistes.

            Diuen els psicòlegs que no hem d’anticipar. Doncs jo enyoro la Terra per endavant, perquè la mort és un viatge sense retorn.

            Asseguren els científics que la Terra porta data de caducitat: s’acabarà. Doncs a mi ja em sap greu ara.

            De manera que, mentre els meus ulls hi vegin, la mà escrigui i el cor estimi, seré fidel a la Terra. A aquesta: no n’hi ha d’altra.

            *

Collage d’OX: La Terra acariciada

NYIGO, NYIGO, NYIGO, CALCES DE PAPER...

NYIGO, NYIGO, NYIGO, CALCES DE PAPER...
*
21-4-13
*
“Nyigo, nyigo, nyigo,
calces de paper:
totes les musiques
passen pel meu carrer.” (Popular antiga)
 
En efecte. Avui, dia dels pastors (Bon Pastor i Divina Pastora), em llevo, obro la finestra i em trobo la xaranga muntada sota mateix. ¿Em canten les matinades? ¡Noooo! L’altaveu ja anuncia el pitjor: un grup organitza alguna cosa i és necessària la música “xumba” a tota pasta (el disgust em dictava dir ‘tota hòstia’). El cor em batega descompassat. Impotència, tristesa. Treballar, concentrar-me, impossible.
            Ahir tot el matí vam tenir exhibició aèria, d’avions que contaminaven l’espai fent filigranes per compte de Repsol. La música hi era obligada, i no hi valia tancar, ni taps a les orelles: l’agressió al cos era total. Abans d’ahir sortia el conseller dient que seria estiu nefast, que hi hauria incendis i no es disposava d’avions apagafocs: ¿en què quedem? Aquí els malbaraten...
            Qualsevol grupet amb qualsevol excusa es veu amb cor d’agredir qui sigui. Apa, munten la paradeta amb consentiment municipal, i fes-te fotre. El soroll gratuït, continuat i augmentat és nociu per a la salut. De llocs més avinents per fer les seves demostracions ja en tenen, però el que es pretén és fastiguejar la gent pacífica i com més repetidament, millor. Gran ciutat, aquesta ‘smart city’. Però ja pots xiular, si l’ase no vol beure.
            Déu nos en guard de sortir a la finestra educadament i demanar que rebaixin el volum: és una intolerant, cada any ens diu el mateix, que si naps, que si cols. Passa que fugir serà per a mi cada vegada més difícil. L’onze de maig faré 77 anys: ¿he de fugir corrents de casa dia sí i dia no? De dies d’aquests n’hi ha durant tot l’any, i no tinc defensa. ¿Els que m'assetgen em trauran de casa meva?
            Temo l’estiu: multitud de skaters. Taules de la terrassa de sota, amb converses sorolloses que es fiquen a casa. Passavolants amb instruments diversos: acordions, bongos, guitarres. Ja vaig posar foto aquí dels ‘acampats’ en tan petit Passeig: mengen dins dels parterres, com en l’esmorzar sobre l’herba, de Manet. S’hi fan les necessitats, també, i estenen els calçotets als bancs. ¡Quin municipi més galdós...!
           Ah, als temps del ‘nyigo nyigo’ com a cançó no hi havia amplificadors. I cal tenir en compte que musica no és el mateix que música. Auxili.
                                                           *