tag:blogger.com,1999:blog-8791890678447384546.post6610740618919933166..comments2024-03-26T20:23:40.537+01:00Comments on Olga Xirinacs: PRENYATS DE MORTOlga Xirinacshttp://www.blogger.com/profile/14765672813843762825noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-8791890678447384546.post-27904053494128755312008-12-08T02:18:00.000+01:002008-12-08T02:18:00.000+01:00Hola Olga. Sóc el Josep Ardila. Sóc estudiant de p...Hola Olga. Sóc el Josep Ardila. Sóc estudiant de periodisme de la Universitat Rovira i Virgili. Ens han encarregat fer una pràctica de classe, que consisteix en fer una entrevista de caràcter a una personalitat destacada. I he pensat que li podria fer a vosté. <BR/><BR/>M'agradaria, si pot ser, que ens posessim en contacte. La veritat és que crec que seria una entrevista molt interessant. Jo estic fent ara les pràctiques a Tarragona Ràdio, hi faig esports i informatius, una mica de tot. <BR/><BR/>Espero la seva resposta. <BR/><BR/>JosepJosep Ardila Cortéshttps://www.blogger.com/profile/00794377968454586360noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8791890678447384546.post-42118259032123247772008-12-07T19:24:00.000+01:002008-12-07T19:24:00.000+01:00Jo la veritat, és que estic d'acord en parlar de l...Jo la veritat, és que estic d'acord en parlar de la mort, però també penso que s'han d'aprofitar tots els minuts d'alegries i disfrutar-los amb la mateixa intensitat que els de les tristeses.<BR/><BR/>SObretot, mirar endavant per poder agafar al vol tot allò que se'ns presenti i no deixar perdre cap moment llepant-nos les ferides.<BR/><BR/>Recordar sí, però no deixar que els record ens impedeixin veure el present.<BR/><BR/>Sort i fins demàM VICTORIA GIRONES PUÑEThttps://www.blogger.com/profile/06641555126464242757noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8791890678447384546.post-8125620076165463522008-12-07T11:11:00.000+01:002008-12-07T11:11:00.000+01:00Vindrà la mort i tindrà els ulls de tot el que hem...Vindrà la mort i tindrà els ulls de tot el que hem estat, del que hem estimat, del que hem perdut per sempre. La mort ens acompanya a cada instant i ho fa ja en vida, en forma de totes aquelles absències que arrosseguem dins l'ànima, en forma de tot allò que es va quedar per dir, de la carícia perduda i els llavis retrobats tan sols en la distància de l'absència. No, recordar no és tornar a viure. La mort, en vida, té els ulls dels records. Estic completament d'acord amb tu, amiga Olga, i si ho desitges podrem reflexionar junts moltes vegades més sobre la mort, sense censures.Israel Clarà (La figa del Papiol)https://www.blogger.com/profile/02964435029392090177noreply@blogger.com