SETEMBRE DE NOU

 






SETEMBRE  DE  NOU

1 -  9 – 22

   *

Primer dia de setembre. Sempre havia esperat els setembres amb alegria: em semblaven el començament d’esperances agradables, l’acabament de la calor, deixar una certa o total dispersió i posar també un cert ordre a les feines del dia. Aquesta “cert”, “certa” és un condicional lax vol dir pensar que no tot és rígid; és una lleu acomodació, una mínima concessió a les implacables normes que regeixen, siguin les que siguin.

              Però d’uns anys cap aquí els setembres ja no m’agraden tant. Amb el temps han perdut força i al·licients: la calor ha entrat també prenent lloc a les agradables fresques que esperàvem. Com que tinc molts anys, les pèrdues afectives comencen a ser considerables i poden desequilibrar. Poques obligacions se’m demanen si  no són domèstiques.

              L’hora que es pon el sol i es reflecteix a les vitrines fent brillar per un moment els records estàtics, és una de les més belles. Els estàtics. No els vius. Aquests escassegen, com l’electricitat i el gas. I encara em puc permetre comprar i una ampolla de xartrès verd per obsequiar algun visitant ocasional.

              No obstant, saludo setembre. Els savis solen recomanar viure el dia a dia, què faríem, sinó? El dia a dia perquè no hi ha més remei. Però també visitar el magnífic rebost del passat o les golfes airejades. El nou llibre l’alimentarem amb raïm sumoi, i secallona sumaia (o sumoia?); amb postals de la capsa de sabates o el calaix envernissat; amb aquells llibres flamants de la nostra biblioteca. No és un passat ben gloriós, el de les biblioteques? Per què ens recomanen no tornar al passat i després trobem un  munt de personatges, rates incloses, que viuen a i de les biblioteques? A proveir-nos, doncs, i bon setembre.

11 comentaris:

Júlia ha dit...

Bon setembre, Olga, una abraçada!

Clidice ha dit...

Malgrat tot, bon setembre Olga.

sa lluna ha dit...

A mi m'agrada visitar el passat, de tant en tant, perquè també diuen que no ens hi podem quedar.
Bon setembre, malgrat la calor.

Aferradetes, Olga.

espai de contes ha dit...

És un plaer llegir el teu post Olga.
Me n'alegro que ja tinguis al cap un nou llibre.
A mi el mes de Setembre no em desagrada, però la tardor sí que m'entristeix una mica.
El passat forma part de la nostra vida, no té res de dolent fer-hi una ullada quan ens ve de gust.
Una forta abraçada!

Carme Rosanas ha dit...

Jo també m'he alegrat que esmentis un nou llibre.
M'agrada tornar-te a llegir aquí al blog.
El setembre és sempre un començament, malgrat tot i malgrat els canvis que la vida ens porta. No deu ser pas casualitat que sigui ara que esmentis el teu nou llibre.
Bon setembre, bona tardor, bon començament de curs i bon començament de llibre...

Una abraçada.

Helena Bonals ha dit...

Sense memòria, sense passat, no puc viure. I jo, que treballo en una biblioteca, també crec en el teu "A proveir-nos, doncs".
Benvingut el setembre, nou de número i de les novetats que ens porta.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

A mi m'agrada molt la llum del setembre i aquells cels de Turner que a vegades dibuixen els núvols... Bon setembre, amiga.

M. Roser ha dit...

Normalment el setembre és un més bonic, perquè comença la tardor, però aquest any encara estem a ple estiu i això ja no m'agrada tant...
Segur que si treus un nou llibre, serà ben bonic i optimista que ja ens fa falta!!!
Bona nit, Olga.

Chiloé ha dit...

Avanza Septiembre y tú, Olga Xirinacs -cuando estés triste no llores- a pesar de todo,  escribiendo.

Anònim ha dit...

Arribo tard a comentar. Ja som a mitjans de novembre. Fa una mica més de fresca però encara no ha arribat el fred. I a la major part del Principat, tampoc la pluja que tan necessitem.
Endavant Olga, esperfm que aviat arribi la pluja regenerador i el fred creatiu.

Anònim ha dit...

Sóc Xavier Pujol Guarro