tag:blogger.com,1999:blog-8791890678447384546.post206696369674816125..comments2024-03-26T20:23:40.537+01:00Comments on Olga Xirinacs: JUNYOlga Xirinacshttp://www.blogger.com/profile/14765672813843762825noreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-8791890678447384546.post-83604364350158327012009-06-02T11:02:38.402+02:002009-06-02T11:02:38.402+02:00«Jo només assenyalo les hores clares», deia l'embl...«Jo només assenyalo les hores clares», deia l'emblema d'aquell rellotge de sol de la torre de la Universitat de Lausanne quan tu hi vas arribar. Per concloure el meu llibre en italià he inclòs un poema dedicat a aquell rellotge i al que el seu emblema significa per a la vida. El mes de juny, tan propici per al sol i la seva torxa encesa, ens ajudarà a assenyalar només les hores més clares de la nostra vida. Entre les meves, les que comparteixo amb tu.<br /><br /><br />SCHEDARIO DI STELLE<br /><br />«Io soltanto segno le ore chiare»,<br />dice il bell’orologio della torre<br />di un lontano e superbo campanile.<br />Orologio solare che ha sfasciato<br />le ore assai oscure che avevamo,<br />il tempo piú pesante di un bagaglio<br />che io avevo smarrito dentro l’anima.<br />E poi cosa mi resta? Cosa affiora<br />dal vuoto del tuo spazio, dal silenzio<br />che ora diventa voce nel ricordo?<br />I miei ricordi ed io siamo un essere,<br />un’entità sommessa all’avventura<br />di cercarti, impossibile ed astrale,<br />come un biglietto alle costellazioni, <br />scaduto per sempre e senza termine.<br />Allora ci stupisce un’aria tenera,<br />all’improvviso brillano le labbra<br />e nasce dai tuoi occhi che mi guardano<br />lo schedario di stelle dove scoppia<br />la tua luce immensa come il mare.<br /><br /><br />FITXER D'ESTRELLES<br /><br />«Jo només assenyalo les hores clares»,<br />diu el bell rellotge de la torre<br />d’un llunyà i superb campanar.<br />Rellotge de sol que ha enderrocat<br />les hores massa fosques que teníem,<br />el temps més pesat que un equipatge<br />que jo havia extraviat dins l’ànima.<br />¿I ara què em resta? ¿Què aflora<br />del buit del teu espai, del silenci<br />que ara esdevé veu en el record?<br />Els meus records i jo som un ésser,<br />una entitat sotmesa a l’aventura<br />de cercar-te, impossible i astral,<br />com un bitllet a les constel•lacions, <br />caducat per sempre i sense termini.<br />Aleshores ens corprèn un aire tendre,<br />de cop i volta els llavis brillen<br />i neix dels teus ulls que em miren<br />el fitxer d’estrelles on esclata<br />la teva llum immensa com el mar.Israel Clarà (La figa del Papiol)https://www.blogger.com/profile/02964435029392090177noreply@blogger.com