ABANS DE DINAR I PENSANT L’11-S
Com que em passo força estones a l’hospital, m’hi quedo a dinar algunes vegades. Agafes la safata amb el panet, l’aigua i les postres i al taulell et posen els plats del dia. Passes per caixa i a la taula.
Sempre porto paper i boli i a vegades em poso a escriure, com avui. Perquè com que encara és aviat, les noies freguen i jo faig l’apunt.
Vaig ferida i no de cos sinó d’esperit: «Fulminat el català a Mallorca», he llegit al diari. «Primer és la salut que l’idioma» diu la responsable. I jo escric:
*
Vaig a buscar la safata.
Les noies encara freguen,
«ja em posaré aquí al costat», els dic.
Mentre espero el dinar penso amb tristesa
la greu mutilació del català
en terres de Mallorca.
Estem tocats de mort, és cert
i no hi posem remei...
La mar blava que ens volta,
mar de conquesta i particions,
gran Palma, brillants Pitiüses...
ET CURARAN EN CASTELLÀ, NINETA,
AMB EL PUNYAL DE MATAR.
******************************
Que passeu bona Diada
*
Olga Xirinacs
És lamentable, sobre tot el que passa a Mallorca, potser perquè a València ja s'ha vist de tot en el passat, el que passa és que els resistents d'allà ho son molt. I, per aquí, la mediocritat de la llengua que es fa servir a TV3 i per part d'alguns escriptors/es 'de moda' encara em fa més angúnia, segons com. De tota manera, pitjors temps hem passat i han passat.
ResponEliminaUna abraçada, tu ets un geni literari, capaç de fer poemes de temes complexos i en tota mena de llocs. Em ve al cap sovint allò de Brecht 'En els temps més ombrívols, es cantarà també? Sí, també es cantarà sobre els temps més ombrivols' No sé si ho he citat bé, ho he fet de memòria.
Contentíssima de veure't al blog i poder llegir-te, jo acabant l'estada d'aquest any d'horribles calors, per la Terra Alta. Estic llegint a poc a poc un llibre una mica feixuc però molt interessant, malauradament és en castellà, 'Magníficos rebeldes', sobre els romàntics alemanys i la invenció del 'jo'.
Hola Olga. És incomprensible com es pot odiar una llengua. La tindrem de defensar amb ungles i dents.
ResponEliminaCuidat. Com has passat les calorades? A Sant Martí de Sesgayoles es podía dormir; però la setmana que vaig passar a Cambrils va ser horrible. Una forta abraçada.
La pena del que estan fent arreu dels Països Catalans és immensa. Tal com dius tu: amb el punyal de matar.
ResponEliminaSalut i resistència.
Bona diada, Olga.
(Xavier Pujol)
Doncs, sí, Olga! Ens volen ben morts i enterrats... i com diuen Xavier, no ens queda més que resistir. Salut, força, ànims i resistència.
ResponEliminaUna abraçada, bonica!
Ja fa uns anys vaig tenir un pensament molt tètric que cada vegada que em ve al cap vull fer marxar... m'entristiria molt haver de morir 'en castellà' si vaig a parar a un hospital... Ja no podem viure totalment en català, i ara hi ha poques esperances que també hi puguem morir...
ResponEliminaSento ser tan pessimista. No ho era, però la realitat m'obliga a posar els peus a terra.
Lamentable. Molt lamentable. Al nostre País Valencià, cíclicament tornen els ignorants a intentar sufocar el valencià, el nostre català. Molt trist!
ResponEliminaHo proven, sí!, però crec que resistim amb força. No ens poden robar la llengua que hem mamat, ni tampoc les arrels del nostre poble.
ResponEliminaAferradetes ben fortes, Olga.
El futur del català és incert, els enemics de la nostra llengua cada vegada tenen més força...
ResponEliminaNomés si el catalanoparlants ens mantenim ferms i la defensem, ens ensortirem, tot depèn de nosaltres i, el més trist és que cada vegada som menys.
Un petó molt gran Olga i la meva admiració per la gran tasca que has fet durant tota la vida en la defensa de la nostra llengua.