QUI VOL CAPAR ELS ESCRIPTORS?
***
1 – 6 - 22
Aquesta Primavera Literària omple
Tarragona amb un sens fi d’actes, cosa que vol dir plena activitat fins gairebé
tocar l’estiu. No Tarragona solament, sinó moltes poblacions que estimen lletres, música i festivals, com
ara el consolidat Litterarum de Móra d’Ebre.
De
tant en tant els diaris ens ofereixen llargues entrevistes a escriptors o
pseudo-escriptors que mereixen (o no) ser reportats per altres escriptors
reconeguts. Això els dona més relleu entre els lectors del tema.
Un
entrevistat recent pontificava: ·”Pocs escriptors saben plegar quan ja han dit
tot el que havien de dir. Monzó n’és un clar exemplar (...). Sibelius no va
escriure pràcticament res en els seus últims trenta anys. Però la majoria d’escriptors
continuen escrivint fins a l’últim alè. Per sort, els lectors tenim el dret de
deixar-los de llegir (...)”.
Em
recorda una escriptora abans molt llegida; sostenia que els escriptors havien
de saber “tancar l’aixeta” perquè es publicava massa. És clar que ella no s’hi
comptava, entre aquests, ella n’estava pel damunt, en el seu lloc de confort,
que en diuen. Això sí, tant Monzó com l’escriptora tenen lloc preferent al
diari on esperen que algú els llegeixi.
He
de plegar d’escriure? Un bon conseller literari deia que sempre cal tenir un
llibre “in mente”, és a dir, que la mort ens prengui amb el llibre, acabat o
per acabar. Jo que vaig posant els anys al costat dels llibres... dec ser la
riota del món literari. I, encara, potser m’hauré d’afegir anys, perquè en tinc
dos “en premsa”...
Llegiu
i escriviu: sigueu feliços.
***
Últimes llums - collage OX
Èxtasi en verd - íd.
========================================================================
Quin doi!, com diem per aquí.
ResponEliminaNo deixis d'escriure, de fer tot el que vulguis i que vagin xerrant, ells mateixos es retraten.
Aferradetes, Olga.
Sempre hi ha qui es creu en el dret de dir als altres què han de fer. I aquest dret no se'l pot atorgar ningú. Cadascú es amo i mestressa de si mateix i pot escriure, llegir, deixar d'escriure o de llegir quan vulgui i quan li vingui de gust.
ResponEliminaI això de tenir coses a dir o no, també és molt relatiu, hi pot haver un llibre que a una persona no li digui res i a un altre li diu moltes coses. De qualsevol autor, de qualsevol clàssic, de qualsevol època.
Ni cas, Olga, rep tota la meva admiració per tu i pels que teniu ganes, força i coses per dir i per escriure. Jo crec que sempre és millor que et faltin anys i et sobrin llibres que no pas a l'inrevés.
Hi ha una cosa que jo, des de la meva feina, sempre he tingut clara i que he intentat transmetre sempre a tothom. Allò que diuen els altres de nosaltres (dolent o bo) està en un 99% en ells i en un 1% en nosaltres. Vull dir que, si fos el cas que fossis la riota d'algú, com dius, voldria dir que aquest algú està ple o bé d'enveja, o de malvolença o d'orgull o de prepotència o d'alguna altra cosa totalment aliena a tu.
I no, no ens podem deixar condicionar per aquestes persones.
Endavant amb els llibres, Olga! Els que vulguis, els que calgui, els que tinguis ganes.
Una abraçada
Doncs ja s'ho diu ell. Que deixi de llegir. Ell s'ho perd. Això és com a un músic dir-li que deixi de compondre. Tú no deixis d'escriure. Una abraçada.
ResponEliminaMassa enveja i mal rotllo, sap greu però fa anys que llegeixo coses d'aquest tipus emmascarades de boutade brillant.
ResponEliminaHas tingut la delicadesa de no dir el nom del savi de Vilatrista però és, pel meu gust, un mediocre sense gaire èxit real. Sobre Monzó la diria massa grossa, fa anys que viu, ja no del 'cuento' sinó dels articles sense suc ni bruc que deuen estar molt ben pagats.
ResponEliminaI quan escriptors i escriptores diuen que es publica massa, en general, no parlen per ells mateixos, altrament es dedicarien a una altra cosa. El problema és que en aquest excés no sol surar la qualitat, més aviat el contrari.
Tu a lo teu, Olga.
ResponEliminaDeixa que llegien.
Deixa que lladrin
ResponEliminaMentre un tingui coses a dir, que escrigui. A mi em sembla que m'hauran de treure la ploma de la mà quan m'enterrin... :)
ResponEliminaSóc Xavier Pujol (disculpa que no aconsegueixo que aparegui el meu nom automàticament com sempre)
ResponEliminaNi deixar d'escriure, ni deixar de fer collages ni deixar de fer res del que fas a gust.
A gust teu i de molts dels teus lectors, entre els que em compto.
Novament enhorabona pels 86 llibres.
I pels que prepares, que seran el 87è i el 88è. I si passes dels 90...endavant!
Me lo sugiere tu lectura, Olga Xirinacs:
ResponEliminaEncrucijadas
El corazón deja de latir
(a veces hasta el reloj se para)
encogido
de miedo.
Pero más allá de ese abismo
sigue latiendo la vida,
intacta,
con todas sus promesas.
Sólo hay que seguir caminando
un
poco
más.
BERNA WANG
(Y felicito a Marc Arias por su talento).
Un escriptor escriu perquè li agrada i s'ho passa bé.
ResponEliminaPer què hauria de deixar de fer-ho?
Olga si ets feliç escrivint, doncs escriu.
Molts petons i molta força!
Nulla dies sine linea, fas molt ben fet, Olga! Jo no puc escriure cada dia, sóc sobretot de cap de setmana.
ResponEliminaSuposo que entre els escriptors, de solera, o acabats de sortir de l'ou hi ha enveges com en la majoria de les professions. N'hi ha que van de sobrats i l'únic que els sobre és l'envegeta o el mal rotllo!!!
ResponEliminaTu ves escrivint si és el què et fa feliç i pensa que podries donar-li
lliçons a més de quatre que van de llests per la vida!!!
Bona nit Olga, que tinguis somnis bonics.