QUI VOL CAPAR ELS ESCRIPTORS?

 






QUI VOL CAPAR ELS ESCRIPTORS?

                     ***

1 – 6 - 22

Aquesta Primavera Literària omple Tarragona amb un sens fi d’actes, cosa que vol dir plena activitat fins gairebé tocar l’estiu. No Tarragona solament, sinó moltes poblacions  que estimen lletres, música i festivals, com ara el consolidat Litterarum de Móra d’Ebre.

             De tant en tant els diaris ens ofereixen llargues entrevistes a escriptors o pseudo-escriptors que mereixen (o no) ser reportats per altres escriptors reconeguts. Això els dona més relleu entre els lectors del tema.

             Un entrevistat recent pontificava: ·”Pocs escriptors saben plegar quan ja han dit tot el que havien de dir. Monzó n’és un clar exemplar (...). Sibelius no va escriure pràcticament res en els seus últims trenta anys. Però la majoria d’escriptors continuen escrivint fins a l’últim alè. Per sort, els lectors tenim el dret de deixar-los de llegir (...)”.

             Em recorda una escriptora abans molt llegida; sostenia que els escriptors havien de saber “tancar l’aixeta” perquè es publicava massa. És clar que ella no s’hi comptava, entre aquests, ella n’estava pel damunt, en el seu lloc de confort, que en diuen. Això sí, tant Monzó com l’escriptora tenen lloc preferent al diari on esperen que algú els llegeixi.

             He de plegar d’escriure? Un bon conseller literari deia que sempre cal tenir un llibre “in mente”, és a dir, que la mort ens prengui amb el llibre, acabat o per acabar. Jo que vaig posant els anys al costat dels llibres... dec ser la riota del món literari. I, encara, potser m’hauré d’afegir anys, perquè en tinc dos “en premsa”...

             Llegiu i escriviu: sigueu feliços.

                                ***

Últimes llums - collage OX

Èxtasi en verd - íd.

========================================================================

13 comentaris:

  1. Quin doi!, com diem per aquí.
    No deixis d'escriure, de fer tot el que vulguis i que vagin xerrant, ells mateixos es retraten.

    Aferradetes, Olga.

    ResponElimina
  2. Sempre hi ha qui es creu en el dret de dir als altres què han de fer. I aquest dret no se'l pot atorgar ningú. Cadascú es amo i mestressa de si mateix i pot escriure, llegir, deixar d'escriure o de llegir quan vulgui i quan li vingui de gust.

    I això de tenir coses a dir o no, també és molt relatiu, hi pot haver un llibre que a una persona no li digui res i a un altre li diu moltes coses. De qualsevol autor, de qualsevol clàssic, de qualsevol època.

    Ni cas, Olga, rep tota la meva admiració per tu i pels que teniu ganes, força i coses per dir i per escriure. Jo crec que sempre és millor que et faltin anys i et sobrin llibres que no pas a l'inrevés.

    Hi ha una cosa que jo, des de la meva feina, sempre he tingut clara i que he intentat transmetre sempre a tothom. Allò que diuen els altres de nosaltres (dolent o bo) està en un 99% en ells i en un 1% en nosaltres. Vull dir que, si fos el cas que fossis la riota d'algú, com dius, voldria dir que aquest algú està ple o bé d'enveja, o de malvolença o d'orgull o de prepotència o d'alguna altra cosa totalment aliena a tu.

    I no, no ens podem deixar condicionar per aquestes persones.

    Endavant amb els llibres, Olga! Els que vulguis, els que calgui, els que tinguis ganes.

    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Doncs ja s'ho diu ell. Que deixi de llegir. Ell s'ho perd. Això és com a un músic dir-li que deixi de compondre. Tú no deixis d'escriure. Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Massa enveja i mal rotllo, sap greu però fa anys que llegeixo coses d'aquest tipus emmascarades de boutade brillant.

    ResponElimina
  5. Has tingut la delicadesa de no dir el nom del savi de Vilatrista però és, pel meu gust, un mediocre sense gaire èxit real. Sobre Monzó la diria massa grossa, fa anys que viu, ja no del 'cuento' sinó dels articles sense suc ni bruc que deuen estar molt ben pagats.

    I quan escriptors i escriptores diuen que es publica massa, en general, no parlen per ells mateixos, altrament es dedicarien a una altra cosa. El problema és que en aquest excés no sol surar la qualitat, més aviat el contrari.

    ResponElimina
  6. Tu a lo teu, Olga.
    Deixa que llegien.

    ResponElimina
  7. Mentre un tingui coses a dir, que escrigui. A mi em sembla que m'hauran de treure la ploma de la mà quan m'enterrin... :)

    ResponElimina
  8. Sóc Xavier Pujol (disculpa que no aconsegueixo que aparegui el meu nom automàticament com sempre)
    Ni deixar d'escriure, ni deixar de fer collages ni deixar de fer res del que fas a gust.
    A gust teu i de molts dels teus lectors, entre els que em compto.
    Novament enhorabona pels 86 llibres.
    I pels que prepares, que seran el 87è i el 88è. I si passes dels 90...endavant!

    ResponElimina
  9. Me lo sugiere tu lectura, Olga Xirinacs:

    Encrucijadas

    El corazón deja de latir
    (a veces hasta el reloj se para)
    encogido
    de miedo.
    Pero más allá de ese abismo
    sigue latiendo la vida,
    intacta,
    con todas sus promesas.
    Sólo hay que seguir caminando
    un
    poco
    más.

    BERNA WANG

    (Y felicito a Marc Arias por su talento).

    ResponElimina
  10. Un escriptor escriu perquè li agrada i s'ho passa bé.
    Per què hauria de deixar de fer-ho?
    Olga si ets feliç escrivint, doncs escriu.
    Molts petons i molta força!

    ResponElimina
  11. Nulla dies sine linea, fas molt ben fet, Olga! Jo no puc escriure cada dia, sóc sobretot de cap de setmana.

    ResponElimina
  12. Suposo que entre els escriptors, de solera, o acabats de sortir de l'ou hi ha enveges com en la majoria de les professions. N'hi ha que van de sobrats i l'únic que els sobre és l'envegeta o el mal rotllo!!!
    Tu ves escrivint si és el què et fa feliç i pensa que podries donar-li
    lliçons a més de quatre que van de llests per la vida!!!
    Bona nit Olga, que tinguis somnis bonics.

    ResponElimina