ESTIU
9 - 7 - 21
=====
Només tinc una vida però em sembla haver-ne viscut algunes altres.
A les guerres antigues, quan el rei també batallava al front del seu exèrcit, i no s'amagava a la reraguarda, si el bàndol contrari capturava aquell rei, el mantenia en penyora i en demanava un rescat, sovint en or.
Aquests dies nostres acabem de rescatar en or uns empresonats que
havia fet el rei contrari, en una batalla per la llibertat del poble. Si no en paguem el rescat, tancaran innocents a la presó sense ni haver anat a la batalla.
Per si no us n'havíeu adonat, encara funcionem com en temps medievals.
===========
En una entrevista que Carina Filella em va fer a El Punt/Avui, hi ha una resposta que va triar per títol: "Cada llibre en català és un acte de resistència".
L'embastardiment de l'idioma va a més. Fa pocs dies, d'un establiment conegut i d'on sóc client, em respon la noia (anys que és al local) quan jo feia una comanda: "Hábleme en castellano, por favor". Dard de foc. Responc: "si no m'entens, ves a buscar X, que ell sí que m'entendrà". X és marroquí i ja ho crec, que em va entendre i atendre. Ho vaig posar en coneixement de la direcció. Tristor de fons, quan així s'atreveixen amb els coneguts.
======================
Diumenge marxo per uns quants dies a Caldes de Boí, amb uns bons amics que em porten des que falta Vicenç. En tenim alegria. No podré fer grans caminades perquè m'ajudo del carretó. La gent em mirarà, perquè el18 de juny en van aixecar mitja cara, la galta esquerra, per un carcinoma benigne però extens i ara vaig cosida com el monstre de Frankenstein. M'és igual: la vida ens presenta batalles, i aquestes i altres són les ferides que entomem. Com diu Beauvoir, mai més serem (fa un seguit de comparacions de joventut i força). Em conformo amb tocar la muntanya amb les mans i circular per aquella carretera exuberant de flors.
Us desitjo unes vacances belles i amables, disteses, i sempre pensant que estimem la Terra gran i la petita, on som, d'on som i serem.
=====================
1 - Riu d'or.
2 - Cap. Records mínims de passeigs de tarda. Amb carretó.
A moments, sí que ho sembla que encara funcionem com en temps medievals.
ResponEliminaHas tornat guanyar una batalla i això és el que importa.
Gaudeix moltíssim d'aquestes vacances, que et somriguin plaents.
Aferradetes per a tu, estimada Olga.
La part amarga del dia a dia: les multes-rescat impossibles d'assumir.
ResponEliminaEl castellanisme combatiu a Catalunya o a qualsevol punt dels Països Catalans.
Algú s'imagina que a Castella un dependent li digués a un client que li parlés en una llengua diferent a la castellana perquè no l'entén?
La part bona seran els dies de flors, aire net i papallones de la Vall de Boí.
Amb els anys, molts dels que tenim la sort de seguir-ne fent, anem carregats de cicatrius.
Bona estada als Pirineus Olga.
Una abraçada i que gaudeixis de la natura, intentarem oblidar, ni que sigui a mitges, les tristes realitats.
ResponEliminaBon estiu per a tu també, Olga. Sí, la teua reflexió és contundent: vivim com en l'Edat Mitjana.
ResponEliminaSalut i poesia!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaBones vacances, Olga!
ResponEliminaEspero que gaudeixis de la muntanya, malgrat les cicatrius i que tot es resolgui i se't curi perfectament.
Tinc una amiga que li ha passat el mateix que tu, a la cara. I sí, és cert que semblava en Frsnkestein els primers dies, però ara pocs mesos després, quan l'he tornat a veure, ja ningú li nota res. Cap senyal.
Una abraçada i bon estiu!
Que gaudexis d'uns bons dies a la montanya. Allà podràs oblidar les bestieses de la política, que com bé dius, no ha canviat gaire.Anims i a seguir lluitant. Una abraçada.
ResponEliminaOlga ets una dona forta i valenta, si tots els catalans tinguéssim la mateixa empenta que tu, no hauríem pas de patir pel català.
ResponEliminaQue passis unes bones vacances a Caldes de Boí.
Molts petons!
Que vagin bé les vacances! I continuarem resistint!
ResponEliminaOh, estimada, et desitjo una bona recuperació d'aquesta intervenció tremenda... Certament és una prova, com totes aquestes altres (sobre la llengua, sobre Catalunya), que esmentes en el teu text, diguem-ho clar, tan clar com la teva ànima, que admiro i estimo. Bon estiu, amiga.
ResponEliminaA la Vall de Boí d'aquí a uns dies hi haurà un nou habitant: el petit Odin, que va néixer a l'Hospital de Sant Joan de Déu, fill de la meva filla Cristina. Un nen molt volgut, com ha de ser, segons la meva mare que n'hauria estat tan contenta. Abraçades, amiga.
Boí ens retorna a la civilització. Allà ens parlen en català... i que duri.
ResponEliminaBones vacances, padrina estimada. Desitjo que descansis, que et curi el cor i que l'or siguin els bons amics i les converses que no s'acaben mai.
Quan tornis t'enviaré el llibre.
Molts petons, estimada Olga.
Se m'havia passat el teu post Olga...
ResponEliminaÉs trist quan et trobes persones que treballen de cara el públic i has de canviar d'idioma perquè no t'entenen, realment hi ha gent de fora que té més interes pel català que d'altres nascuts aquí...
Sento molt que tinguis problemes de salut, espero que ben aviat et puguin cantà: "Ai adéu cara bonica, quin color de rosa tens"...
Espero que a la Vall de Boí ho passis d'allò més bé i que siguin uns dies que et proporcionin calma i serenor...Que tinguis un bon estiu!
Bona nit, Olga.
Sèneca deia que "la vida continua exactament igual", per moltes rèmores que trobem en el camí.
ResponEliminaAixò de com vas contestar-li a la venedora està molt ben fet!
L'estiu torna carregat d'il·lusió!
Como Marguerite Yourcenar: El tiempo, ese gran escultor.
ResponElimina