BORINOTS I FINESTRES
***
5-11-20
***
Cada dia les notícies dels diaris aboquin un seguit d'amenaces que el lector voraç acumula. En acabar la lectura, s'ha format un cúmul de boira al nostre cervell. O una remor de borinots si és l'estiu.
En tot cas, ens solem aturar a posar en ordre el que hem llegit i valorem quina de les amenaces ens toca de més a prop. De moment, l'hospital de la Ayuso ens queda lluny. La saturació de llits d'urgència a les nostres comarques ens apropa l'amenaça. Les eleccions americanes, a la pobra majoria de poble ens la porta fluixa. El tancament de pobles ens fot molt. Veure desnonaments i ruïna de petits negocios ens enfonsa, són propers i nosaltres som empàtics.
Per això aquesta blogaire, sense connexió presencial que la conforti, és dedica, com cada any per aquestes dates, a retallar paperets per muntar collages. Sóc dels casos rars que encara fan felicitacions en paper i les envia per correu, cosa que significa comprar segells però también donar feina als carters ... ¿Enviar postals és o no consum de proximitat? Des de Bing Crosby, que n'escrivia i en rebia, que jo faig el mateix mentre l'escolto a ell.
Mentre enganxo paper desapareixen a els borinots, els Ayuso (n'hi ha més d'una, per desgràcia), el virus i la nul·la projecció de la cultura catalana. Faig finestres de paper on, dins, hi hagi una llar càlida, s'hi estigui bé, un refugi. El secret és que el refugi en cartolina el faig per a mi mateixa, perque estic sola i em faig raconets amables. Que m'agrada compartir con los amics.
==================
Collage 1- finestra alegre.
Collage 2 - sala de lectura.
==================
Tenir la ment i el cos entretinguts és la millor manera de que passi el temps, sense que ens faci mal. Em sembla una forma molt divertida i si, a més, ens aproximem a les persones que estimem, doncs perfecte.
ResponEliminaRep una aferradeta ben forta.💕
Parles de la projecció de la cultura catalana; jo miro amb interès la gestió que en fan els agents actius ara mateix, com i on apliquen els coneixements que tenen, i també el perquè, esclar.
ResponEliminaSí. Tenim tantes noticies que ens amaguen el millor de la vida, que son en els petits detalls.
ResponEliminaUna abraçada.
Ens fas arribar perfectament els teus espais que aixopluguen, Olga!
ResponEliminaComparteixes tantes coses en un sol post!
De les notícies n'estem tots ben farts... borinots encara és una paraula massa amable per a elles.
Una abraçada, Olga!
Quin costum més bonic! I els borinots que es quedin a casa seva.
ResponEliminaI com t'agraïm les teves postals meravelloses! Cal ocupar-nos en el que ens conforta, i tant, consell savi en dies de pandèmies diverses.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaBoniques finestres plenes de llum i color,que permeten que surti a l'exterior tot l'amor que portem dins.
ResponEliminaMolt bonics i confortables els dos collages. Jo acostumava a felicitar amb un dibuix i alguna poesia o frase. Pot ser que el teu post m'hagi despertat la il·lusió de tornar a fer-ho i de pas, com dius, pot ser que això m'alliberi i em distregui una mica de tot aquest embolic que ens oprimeix.
ResponEliminaTemps convulsos, tots en sentim de borinots Olga.
ResponEliminaJo fins no fa gaire, també escrivia a tota la família felicitacions de paper, és un bonica tradició. Per Nadal encara rebo felicitacions de paper d'alguns amics i la veritat és que fa molta il·lusió rebre-les.
Fer manualitats és una bona manera per distreure la ment i passar-ho bé.
Una forta abraçada!
Està molt bé que facis col·lages i escriguis per nosaltres, els blogs continuen sent uns bons bots salvavides.
ResponEliminaL'altre cap de setmana, sola a casa, el mòbil em feia molta companyia, qualsevol missatget m'alegrava la vida. Llegir m'anava bé, també.
Aquest cap de setmana m'he acollit al certificat autoresponsable per reunió amb la família, que viu tota al poble. La feina em saturava tant que deia que necessitava unes vacances o una baixa. Per això he descansat tant com he pogut.
Això de fer collages, ho trobo molt interessant, però jo tinc poca paciència...M'encanten les dues finestres, una alegre, plena de flors, per si algú no pot sortir de casa, que s'imagini que està al mig d'un jardí i l'altre, de lectura, molt romàntica per a fer-hi unes bones llegides...
ResponEliminaEspero que ningú se senti sol, sinó és per voluntat pròpia!
Bona nit Olga i cuida't molt.
Hola bona nit. Tot bé? Vull presentar el meu Blogger sobre cultura, viatges i turisme. M'agradaria convidar-vos a seguir el meu Blogger.
ResponEliminahttps://viagenspelobrasilerio.blogspot.com/?m=1