ANUNCI DE TARDOR
*
8 - 9- 20
*
El brollador con los nenúfars i l 'espígol ben granat
les móres ja són madures, els cireretes d'arboç
han pres a els primers colors. Al lluny, en estampa grisa,
Podem ver Montserrat com una suau aquarel·la
i si el dia fos molt clar podriem veure el Cadí
com estampa japonesa perfilada amb pinzell fi.
La tardor fa a els primers passos, s'encenen els gavarreres,
als aurons de dins del bosc s'amaguen les caderneres.
Sé que arriben dies aspres, el fred glaçarà les mans
i aquí dalt, a la muntanya, els ramats en marxaran,
Solament hi haurà el relleu de les muntanyes dormides.
Em vull quedar vora el foc amb llenya de ginebró
fins que s'acabi la vida.
========================================
Bastir un somni. La tardor hi convida.
ResponEliminaM'agrada la tardor. Els canvis de color de la natura. I encara que sembli trista, encara que sigui el preludi del fred, desprès ve sempre la primavera. Una abraçada.
ResponEliminaVinc amb tu a la vora del foc... per sentir aquests versos de tardor, i els d'hivern si s'escau... una abraçada, Olga!
ResponEliminaAquí a un poble al nord d'Almeria, en un altiplà a 1200 metres d'altitud, avui hem sentit la tardor en tot el seu esplendor, fins i tot a estones semblava més hivern que tardor. Olga en aquests moments que patim la proximitat de la natura és una benedicció. I sempre una delícia gaudir d'allò que escrius.
ResponEliminaQuina delícia llegir com descrius l'arribada de la Tardor. Després d'un estiu calorós ja ve de gust la fresqueta!
ResponEliminaMolts petons Olga.
Vora el foc és un bon lloc per quedar-se. Les flames són fascinants de veure.
ResponEliminaM'agrada molt aquesta descripció que fas de la teva tardor, la meva també la vull així!
ResponEliminaEncara estem a l'estiu, però ja es nota, fins i tot amb la claror.
Que el setembre et sigui favorable!