ROMANÇO
DEL PINTOR DE ROSES
Les va pintar un noi
anònim
una tarda que plovia
i el cel es va il·luminar
en un moment d'alegria.
El gerro és pintat per
dins,
quina traça que hi tenia.
Ara el pobre noi ja és
mort,
però em va deixar la vida.
Pintor, s'acosta sant
Jordi,
tu, que em vas portar la
rosa,
des del cel ho pots fer
tot:
pinta una ciutat florida,
una finestra, un balcó,
un terrat i alguna eixida,
una rosa en cada pit.
Necessitem moltes roses,
que les roses ja han
florit
però estan empresonades
i no les deixen sortir.
Que Sant Jordi ens
enamori,
que jo t'estimo, i tu a
mi.
======================
OX
Quin romançó més preciós!!
ResponEliminaQue el noi de les roses t,escolti i ens pinti tot això que li demanes. Que bonic! Una Rosa en cada pit. Que Sant Jordi ens enamori, Olga!
Un romanço molt bonic. Aquest Sant Jordi, de moment em quedo sense llibre. Em dedico a rellegir. Cuídat. Una abraçada: Joan Josep
ResponEliminaAquella "tarda que plovia i el cel es va il·luminar". L'artista que va pintar la rosa plora. Avui també plou i els teus versos il·luminen el dia.
ResponEliminaViurem un Sant Jordi de "roses empresonades". I de llibres, i de petons al carrer.
Bona diada de Sant Jordi Olga, i sempre, sempre, molta salut per a que segueixis escrivint.
Viurem un Sant Jordi diferent. I en aquesta diferència trobarem una noció nova. Potser ens convé, en general a tothom, i en particular als agents promotors de la festa.
ResponEliminaTindrem roses amb espines i pètals.
I tindrem poemes per estimar la poesia com cal
.
Un poema molt bonic Olga!
ResponElimina"A l'Abril cada gota en val per mil". Amb aquest dies tan grisos i plujosos encara trobarem a faltar més la diada de Sant Jordi, amb el rebombori de la gent al carrer, les roses i els llibres. Sort del jove pintor que pinta roses, i que escamparà l'alegria per tot arreu, i quan acabi la tasca encomanada, potser pintarà un gran arc de Sant Martí en el cel.
Molts petons i molta salut!
Un poema -romanço preciós Olga...Tan de bo el noi ens pinti un món així de bonic, perquè quan podem treure el nas al carrer ens enamorem del què veiem, i ens oblidem ràpidament del confinament!
ResponEliminaPetonets i salut, Olga.
És maquíssim aquest romanço de Sant Jordi, Olga, amb la seva musicalitat enganxadissa com un cant a l'optimisme, que tanta falta ens fa! I què dir del gerro, si és una meravella!
ResponEliminaSí, aquest Sant Jordi serà ben diferent dels altres, però que la seva essència romangui ben viva en els nostres cors, si en som capaços. Les roses floriran cada primavera de nou i els poemes són immortals.
Una gran abraçada, estimada!
"Que Sant Jordi ens enamori, que jo t'estimo, i tu a mi": que tu escrius, i nosaltres et llegim.
ResponEliminaAixí sigui, Olga! A veure si les nostres coneixences al cel, que també tenen altres coneixences, ens escolten, i els escolten, i entre tots ens llencen un cable, que el necessitem de veres. Una abraçada!
ResponEliminaHola, bon dia.
ResponEliminaVoldria posar-me en contacte amb tu per demanar-te una cosa.
Sóc poeta i traductor.
Si ets tan amable d'escriure'm o de trucar-me, t'ho agrairia.
Cordialment,
Marcel Riera
marcelrierabou@gmail.com
678608851
https://ca.wikipedia.org/wiki/Marcel_Riera_i_Bou
Romanço preciós. El vas conèixer el pintor del gerro ?
ResponEliminaEstimada Olga, felicitats en el dia del teu aniversari!
ResponEliminaPer molts anys (amb una mica de retard)! Espero que el maleït virus et deixi tranquil·la!
ResponElimina