PLAGA INAUGURAL DEL 2020
Serà molt
interessant, encara que resulti exhaustiu, llegir les experiències que passen i
passaran cadascun dels nostres conciutadans amenaçats pel virus inaugural del
2020. Caldrà que primer les escriguin, i valdrà la pena.
L’avorriment, la desesperació, la
impotència, la imposició, la tristesa, la pau, la serenitat, el silenci, la
companyonia, l’extenuació, la
destrucció, la mort. S’ha arribat i s’arribarà a molts límits: l’abnegació,
l’esperit de servei, l’afany de lucre, la recerca, la generositat, la pròpia
resistència.
Som conscients, aquesta llarga
temporada, de l’esperit de servei de la classe mèdica i de sanitaris en
diverses funcions i atencions. Sabedors que els recursos fallen i que la
població sofreix, pensem com hauria alçat els ànims el gest generós i magnànim
d’un cap d’estat que ho fos de veritat, empàtic amb el seu poble, generós i just
amb aquells de qui es lucra.
Com ens hauria confortat, en comptes
de les paraules seques i buides, sentir
de la seva boca apàtica: “Ciutadans, com que ens enfrontem a un dolor i una
angoixa mai experimentats fins ara, aquí teniu part de la nostra herència, que
busca destinatari després de passar per mans innobles: volem que es dediqui
totalment a la Sanitat i al socors dels més necessitats.”
Però la caricatura del cap d’estat no
és clement; és el que és, caricatura en un rictus despectiu, hieràtic. No nia
la compassió al cor i a les mans que haurien de vetllar pels seus súbdits més
febles, que són els qui les han emplenat amb el seu esforç.
Em sap greu que sobre el poble es
continuï acomplint l’advertiment de Jesús als evangelistes: “A aquell que més
té, més encara li serà donat: a aquell que menys té, fins i tot això li serà
pres”, Mateu 13:12. Aquestes són les
fórmules per dominar el món. Em temo que, amb disfresses diverses en passar els
segles, serà sempre així.
OLGA XIRINACS
==============================
Text en publicació per a la revista Foc Nou.
Gravat: Melancolia I, d'Albert Durer (1471-1528)
La cita que fas de l'evangeli és terrible.
ResponEliminaFa més de 2.000 anys que val la llei del més fort. I quan va ser escrita és que ja feia 10.000 anys que durava.
Seguim...
Bé, Jesús aquí no es refería al que té més diners o més poder. Es referia que al que té més amor se li donarà molt més. I al que té poco, fins tot aquest poc amor el perdrà. Desgraciadament els homes ho hem entès malament.
ResponEliminaEspero estiguis bé. Cuidat. Una abraçada: Juanjo
El meu germà diu que potser estem vivint en una mena de malson col·lectiu. Podria escriure moltes coses sobre el tema però potser caldrà esperar que tot passi i comprovem a qui ha aprofitat tot plegat.
ResponEliminaUna abraçada, Olga. Quin gran tema literari aquest.
Mal que mal, el darrer que quedi viu que enterri els morts, però la situació actual ens ha de fer obrir els ulls ben oberts.
ResponEliminaA Joan Josep Tamburini. No ho tenim mal entès, Joan Josep. No es parla d'amor, en aquells passatges, sinó d'eficiència, de'eficàcia. I aquesta voluntat es fa extensiva a totes les obres humanes. L'ensenyança evangèlica ens fa veure la malícia de les accions avares, codicioses i acaparadores que actuen contra els desposseïts de la Terra. I així s'està acomplint, perquè qui ho deia era un profeta.
ResponEliminaUna abraçada.
Estem passant per moments difícils, sobretot els que menys tenen. Aquesta situació tan incerta és un veritable mal de cap. Haurem de plorar els morts que deixi la pandèmia del coronavirus i com sempre, els ciutadans de carrer, haurem de fer mans i mànigues per aguantar la propera crisi mundial que s'apropa.
ResponEliminaUna forta abraçada Olga!
Hola, Olga, soc pessimista pel que fa a la capacitat de regeneració de l'espècie humana. Tenim una llarga història de diferència social que sempre torna a sorgir. Ara han aparegut bones qualitats humanes, sobretot de cooperació i de compartició, però ens en recordarem quan tot hagi passat? Una abraçada!
ResponEliminaCom sempre, estimada Olga, els teus bons raonaments i la transparència del teu bon cor. Desitjo que estiguis bé, nosaltres estem bé. Cuidem-nos molt.
ResponEliminaLes altres coses no ho sé, però et puc garantitzar que d'avorriment en tenim tots plegats, perquè avui m'he posat a fer la meva visita setmanal als blogs que m'estimo, i la majoria estan en actiu!
ResponEliminaL'avorriment estimula la creativitat i la crisi sempre s'acarnissa amb els més febles. Per desgràcia, continua sent així. Que el maleït virus es mantingui a distància i que el confinament et sigui productiu!
ResponEliminaLa maldat es presenta amb moltes cares per tal de dissimular-la, però cal estar atents.
ResponEliminaI si no som capaços de veure que ens enganya, viurem molts més anys sota el domini de la mala gent.