OSTIXEC
*
17-8-19
*
Quina
sorpresa... Quan anàvem a engegar el cotxe per pujar a Caldes de Boí, se’ns
presenta Ostixec, que em volia acompanyar de totes passades.
“Però home, ¿que
no ho veus que camines a poc a poc...?
“¿I tu, com et
penses que camines?”
Té raó. Jo, amb
un o dos bastons, depèn del lloc, faig via amb més pena que glòria.
El vaig acomodar
a l’habitació i anava menjant del bufet lliure. Peix però també altres coses,
perquè és sabut que aquests animals s’aferren a tot allò que sura o que baixa a
mar.
Reconec que m’ha
ajudat.
Els animals que
parlen són savis, tothom ho sap. Tinc el costum d’anar per boscos o camins
inventant versets en veu alta; ell, que em sentia, m’anava fent les rimes.
Quan ens assèiem
en alguna pedra o escala a escriure, em portava alguna flor a la mordassa per
veure si jo en sabia el nom. Si no el sabia, me’l deia ell.
La seva
satisfacció enorme va ser quan el vaig prendre pel Camí de l’Aigua cap a l’estany
de les granotes. Quin aperitiu de granotes tendres que es va fer...
- Són massa
dolces, tenen poc gust...- m’anava dient.
Quan els amics
em van oferir un recital dels meus poemes, un vespre gloriós, vaig posar
Ostixec a la taula i tothom va saber que m’havia ajudat, en les rimes i amb el
nom de les flors. Va ser admirat i felicitat, i jo diria que encara es va posar
més vermell del que ja és de natural.
===========================
1- Ostixec
2- Majestat- Escut
heràldic que em representa.
- Dels meus
collages-
Que l'Ostixec et continuï fent companyia i sent tan útil, Olga. Una abraçada i bon tombant d'agost.
ResponEliminaVermell roig, i tant, ell sempre...
ResponElimina;)
Veureus a tots dos fa goig
ResponEliminatu tan poeta i ell tan roig.
Segur que us veuen amb bon ull
a Barruera, Caldes i Taüll
A tu també t'han fet un recital dels teus poemes? Fa moltíssima il·lusió, oi?
ResponEliminaQuina sort, la bona companyia!
ResponEliminaÉs fantàstic tenir un amic com l'Ostixec!, et dóna un cop de mà per fer rimes i a més a més et fa companyia.
ResponEliminaPetons i que gaudeixis de l'estiu!
:-))
ResponEliminaMe'n recordo, de veure't usar-lo com arma dissuasòria en un dinar. NO vam poder contradir-te.
Muacs, padrina estimada.
No tinc el gust, Olga, de conèixer l'Ostichec, però ja veig que és ben important a la teva vida! Celebro que hagi estat grata la teva estada a Caldes de Boí i també que hagis pogut gaudir d'aquest recital. I celebro també poder tornar a llegir-te!
ResponEliminaJa m'imagino la fila que deveu fer pels camins de muntanya, tu amb bastons i ell amb aquestes
ResponEliminapinces destraleres...Ja va en compte quan cull floretes perquè les identifiquis? Potser farà algun estrall pels prats de muntanya, que no és el seu hàbitat habitual...S'accepta aquest bitxo tan roig com animal de companyia???
Bona nit, Olga.
Em plau enormement poguer dir que vaig participar en el recital de poesies teves una nit al balneari de Caldes.
ResponEliminaNit màgica on tothom va que hi va assistir va gaudir del plaer d'escoltar algunes de les teves poesies.
Hola. Ja he tornat del Perú. Aquest any a Abancay, al mig dels Andes. Un Centre de nens discapacitats. Una obra molt interessant. Una forma de passar l'estiu essent "útil". Una abraçada.
ResponElimina