VIDA NOVA

RESURRECCIÓ

ALBA DE TOTES LES ALBES,

el vas veure espolsar-se la nit

arraconant el sudari, com qui es lleva

 d’un malson amb  els ulls atemorits.

Va sortir nu, la pell a l’aire prim,

que li donés una olor fresca

per esborrar els ungüents

que el van guardar tres dies.

L’aurora ja el vestia, primera aurora del misteri,

de totes, una sola el va veure sortir, enfredorit

i tornar per buscar-se un llençol

a manera de túnica: “han de venir les dones”,

pensava, “de moment no em veuran, és el dia primer

del meu temps sense temps, i encara veig l’estrella

del matí, que em saluda. ¿I després?”.

“Ens trobarem, courem peix a la platja, beurem vi,

em tocaran, em besaran, no s’ho creuran,

¡com me’ls estimo tots... !

Ja sento veus, em busquen, ¿qui s’ha endut el llençol?,

hi ha uns àngels que somriuen,

‘dones, el trobareu a l’hort’, els diuen.

Ja puja el sol d’aquest primer matí

sobre el món que reneix, verd i blau,

veniu, no tingueu por, farem junts el camí.”

================================

Olga

20 d’abril 19