EL BESTIAR, EL DRAC I EL CEL



EL BESTIAR, EL DRAC I EL CEL
*
9-2-19
*

Un vagó de trasllat de bestiar per als empresonats. Viacrucis d’hivern. Un drac de tres caps que treu foc pels queixals brama lliure i rabiós sobre la terra que ens aguanta i sobre els cels que estimàvem. El que no sabem és si els cels ens estimen a nosaltres.
*
Imatge: Internet

10 comentaris:

  1. xavier pujol9 de febrer del 2019, a les 10:10

    Els cels dels dracs dels tres caps rabiosos segur que no ens estimen.
    Els cels europeus no ens veuen, ni escolten els nostres gemecs.
    Sant Jordi enguany tindrà més feina que mai. Tres caps per abatre... o més!!

    ResponElimina
  2. ... i escaig9 de febrer del 2019, a les 11:11

    has fet un escrit breu però complet i encertat

    sembla que la mandra pot més que el compromís en segons qui allà més endalt de dalt, i això em sona a excuses de mal pagador

    en fi, tants caps tants barruts
    .

    ResponElimina
  3. Calpurni9 de febrer del 2019, a les 11:43

    Llarg està fent-se el viacrucis, sí.
    Salut i poesia!

    ResponElimina
  4. espai de contes9 de febrer del 2019, a les 11:43

    Quina incertesa i tristor al cor.

    ResponElimina
  5. Galionar10 de febrer del 2019, a les 18:31

    Mals temps ens esperen, Olga, des de la tristíssima percepció que no som pessimistes sinó prou realistes... Quin dolor al cor, per ells, pel país, per tots nosaltres...

    ResponElimina
  6. Carme Rosanas10 de febrer del 2019, a les 18:48

    He arribat a la conclusió que els cels, els déus o l'univers, (diguem-ho com vulguem) són completament i diferents als patiments de les persones humanes, siguin d'on siguin. Per tant, només ens tenim a nosaltres. Malgrat tot, potser sí que algun Sant Jordi o la moreneta, estan de part nostra. No perdem la confiança, no perdem les ganes ni la capacitat de fer coses i al final guanyarem. Si no ens ho creiem nosaltres, malament. Si els presos estan convençuts que el seu sacrifici és útil pel país i que el judici és una oportunitat per acusar l'estat, nosaltres ens ho hem de mirar de la mateixa manera. Sempre endavant, estimant la terra més que mai i els cels que la cobreixen més que mai.

    I una abraçada per a tu, Olga. Nosaltres també hem de cuidar-nos els uns als altres més que mai.

    ResponElimina
  7. M. Roser10 de febrer del 2019, a les 19:33

    Segurament sí que hi ha cels que ens estimen...
    Darrerament penso que som molts els que el pessimisme ens està envaint. quan sempre havíem fet gala del nostre optimisme.
    Ahir vaig rebre una carta de LLedoners, positiva i plena de dignitat!
    Bona nit Olga.

    ResponElimina
  8. Josep Gironès Descarrega11 de febrer del 2019, a les 9:57

    Hi ha molta dolenteria, la qual es manifesta cada vegada que tenen ocasió de fer mal.

    ResponElimina
  9. Helena Bonals11 de febrer del 2019, a les 13:36

    És com allò que feia dir Forster a Margaret Schlegel a Howards End (no recordo les paraules exactes): si els alemanys confien en Déu i els anglesos també, de qui està a favor Déu?

    ResponElimina
  10. Joan Josep Tamburini11 de febrer del 2019, a les 22:40

    Temps difícils per a Catalunya. Però no perdem l'esperança. Una abraçada.

    ResponElimina