DESEMBRE
*
4-12-17
*
Avui és santa Bàrbara,
quan a casa – Delegació de Unión Española de Explosivos- fèiem una festada amb
amics del gremi, xampany, cants a taula... I a la família no eren pas creients,
però la vida ja porta aquestes contradiccions i la mort dels anys joves.
No podem tornar
enrere.
Ahir, al
claustre, havien podat els rosers; de les roses sols en quedava algun pètal.
El fred i la
tristor m’envoltaven com un halo gèlid.
Un pètal surava
a l’estanyol petit. No era cap arca de Noè. Contemplació efímera de petites
belleses.
Aquest ara és el
camí. I les arrels i són. Amb l’esperança.
*
Coses efímeres, coses eternes. És el present que fa etern l'efímer... Abraçades
ResponEliminaPètals que suren a l'aigua. En deixen l'essència.
ResponEliminaEl pètal imles arrels quina combinació més bonica i filosòfica... m'encanta, Olga!
ResponEliminaesperança radical, sempre, però avui sobretot
ResponEliminaL'esperança és la virtud de l'Advent...A l'hivern tot sembla mort; però sabem que desprès hi ha la primavera. Una abraçada.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSi hi ha arrells, floriran. Un altra dia, pètals surant a l'aigua.
ResponEliminaLes arrels, com les llavors amagades, són l'esperança. La llum també reviurà.
ResponEliminaTambé hi ha roses que floreixen a l'hivern...Un petal en un estany, una petita bellesa per observar mentre ens envolta el silenci del claustre!
ResponEliminaBona nit, Olga.
Aquest pètal seria com el pas de puça. Que jo sempre estic esperant en aquesta època de l'any.
ResponEliminaLa contemplació efimera de les petites belleses és un petit (i impagable) plaer, encara que no ho semble.
ResponEliminaAquesta entrada reflecteix el valor incommensurable de les petites coses, que són les que al cap i a la fi ens ajuden a vire.
ResponEliminaGràcies per ser-hi, Olga. Avui em posaré al dia al teu blog. La meva ment està molt bloquejada. Les circumstàncies actuals fan que sigui així. Malgrat tot, cal continuar, i cal que neixin flors a cada instant, com tots sabem...
ResponEliminaLa gràcia d'un pètal en un estany és que perfuma l'aigua i en contrasta els colors. Com totes les petites coses una petita felicitat s'expandeix i ens abraça.
ResponElimina