DESEMBRE


DESEMBRE
*
4-12-17
*
Avui és santa Bàrbara, quan a casa – Delegació de Unión Española de Explosivos- fèiem una festada amb amics del gremi, xampany, cants a taula... I a la família no eren pas creients, però la vida ja porta aquestes contradiccions i la mort dels anys joves.
No podem tornar enrere.
Ahir, al claustre, havien podat els rosers; de les roses sols en quedava algun pètal.
El fred i la tristor m’envoltaven com un halo gèlid.
Un pètal surava a l’estanyol petit. No era cap arca de Noè. Contemplació efímera de petites belleses.
Aquest ara és el camí. I les arrels i són. Amb l’esperança.

*

14 comentaris:

  1. Coses efímeres, coses eternes. És el present que fa etern l'efímer... Abraçades

    ResponElimina
  2. Pètals que suren a l'aigua. En deixen l'essència.

    ResponElimina
  3. El pètal imles arrels quina combinació més bonica i filosòfica... m'encanta, Olga!

    ResponElimina
  4. esperança radical, sempre, però avui sobretot

    ResponElimina
  5. L'esperança és la virtud de l'Advent...A l'hivern tot sembla mort; però sabem que desprès hi ha la primavera. Una abraçada.

    ResponElimina
  6. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. Si hi ha arrells, floriran. Un altra dia, pètals surant a l'aigua.

    ResponElimina
  8. Les arrels, com les llavors amagades, són l'esperança. La llum també reviurà.

    ResponElimina
  9. També hi ha roses que floreixen a l'hivern...Un petal en un estany, una petita bellesa per observar mentre ens envolta el silenci del claustre!
    Bona nit, Olga.

    ResponElimina
  10. Aquest pètal seria com el pas de puça. Que jo sempre estic esperant en aquesta època de l'any.

    ResponElimina
  11. La contemplació efimera de les petites belleses és un petit (i impagable) plaer, encara que no ho semble.

    ResponElimina
  12. Aquesta entrada reflecteix el valor incommensurable de les petites coses, que són les que al cap i a la fi ens ajuden a vire.

    ResponElimina
  13. Gràcies per ser-hi, Olga. Avui em posaré al dia al teu blog. La meva ment està molt bloquejada. Les circumstàncies actuals fan que sigui així. Malgrat tot, cal continuar, i cal que neixin flors a cada instant, com tots sabem...

    ResponElimina
  14. La gràcia d'un pètal en un estany és que perfuma l'aigua i en contrasta els colors. Com totes les petites coses una petita felicitat s'expandeix i ens abraça.

    ResponElimina