EL PRIMER SOL DE
LA REPÚBLICA
*
28-10-17
*
Aquí el teniu.
Aquí la tenim. Sol o núvol, els carrers i les places prenen un aire diferent,
nou, perquè també els nostres ulls es desperten a una realitat nova.
“Un nou cel i una nova terra”, diu
Joan a l’Apocalipsi (21,1). Si ens ho proposem, els que estimem la terra en
podem fer un cel, tot és qüestió de voluntat.
Sempre hi ha els que es mengen el pa
de la nova terra i escupen a la taula: desagraïts i indignes. No estimen la
terra on viuen. Nosaltres sí, i per això celebrem el primer sol, la primera
paraula, el primer somriure d’aquesta esperada i estimada realitat que tantíssims
han aconseguit amb molt d’esforç. Gràcies.
*
Una lectura tan católica, apostólica y romana de la flor de un día no puede por menos que remitirse al mito del paraíso perdido (que nunca fue tal) o de la tierra prometida (que algunos hoy día la usan contra otros) Aunque recurrir al Apocalipsis...uf. Recuerda cómo se utilizó en la noche de los tiempos el Apocalipsis para generar miedo y apoyar desastres en las sociedades feudales europeas. En fin. Todo tiene su haz y su envés en el uso de lo literario. Incluso la voluntad como elemento literario es fecunda.
ResponEliminaMe quedo, insisto, en la expresión literaria. Alimenta mucho la fantasía, sí. Salut y concordia.
Vaig llegir per primera vegada aquesta frase de Joan als llibres de la inoblidable i desapareguda aviat editorial Nova Terra, abans que no pas a la Bíblia... Va tancar el 1978, per cert, i és que les grans il·lusions, no sé el perquè, acostumen a durar poc, esperem i tinguem fe, vaja.
ResponEliminaEl primer sol. Que ens il·lumini llargament, com la teva paraula. Gràcies a tu, als nostres mestres, i a tots els que us i ens han precedit.
ResponEliminaSabem que, tal com dius, hi ha desagraïts i indignes. També traïdors.
ResponEliminaNosaltres ahir ho vam celebrar, i avui hem descobert que, seguint el teu fil, el sol que il·lumina la nostra terra fa una llum republicana carregada d'esperança.
Molta salut tinguem tots per gaudir la república que neix.
I que per molt temps puguem veure aquesta nova i bellíssima claror, Olga!
ResponEliminaUna abraçada!
Esperem que tot vagi bé. Però dificultats no en faltaran. Una abraçada.
ResponEliminaSé que ha succeït però també sé que neix feble i amenaçada. El meu al·lè i fidelitat els té fa anys i panys. I que el sol que ens mostres ens segueixi il·luminant amb calidesa de benvinguda.
ResponEliminaQue no ens falti la llum als ulls ni la força al braç!!! Benvinguda república!
ResponEliminaTant de bo aquesta república en vegi molts, de sols!
ResponEliminaM'agrada molt això de fer-nos un cel a la terra...Has tingut una molt bona idea de fotogràfiar la primera albada de la república, tan de bo sigui un bon averany aquesta claror matinal i que no ens malmetin la il·lusió!!!
ResponEliminaBona nit, Olga.
sí, nosaltres sí, i és una realitat força interessant, ara mateix: benvinguda!
ResponEliminaJo no em vaig immutar per la notícia de la declaració d'independència. Però és que jo sóc dels que riuen als enterraments i ploren quan tothom és content. És la meva malaltia.
ResponEliminaAra bé, ahir em vaig alterar profundament quan vaig saber com havien TORTURAT els consellers.
No queda lluny el dia que aquest sol lluirà de valent.
ResponEliminaAquest sol que ens mostres mai el prendràn.
ResponEliminaAtt.
Malvco