*
Marxo, no pas per gaire temps. M'agradarà que les flors dels prats eixuguin les meves llàgrimes.
Us desitjo bones vacances a tots els que en feu, i sinó, un estiu plàcid i còmode.
Olga
*
Imatge: Ofèlia, de Jonhn William Waterhouse
A REVEURE
*
Marxo, no pas per gaire temps. M'agradarà que les flors dels prats eixuguin les meves llàgrimes.
Us desitjo bones vacances a tots els que en feu, i sinó, un estiu plàcid i còmode.
Olga
*
Imatge: Ofèlia, de Jonhn William Waterhouse
L'OU
L'OU
*
18-6-17
Mireu quin ou
que balla sol,
tothom somriu
i un raig el mou.
¿I tu què vols?,
diu la tortuga:
vull un retrat
de cap a cua.
¡Quines cireres!
L'àngel no es mou,
que si baixés
cauria l'ou.
*
Lo Gayter del Balcó
*
L’ou com balla a la catedral de Tarragona
DOBLEGA ALLÒ QUE ÉS RÍGID
DOBLEGA ALLÒ
QUE ÉS RÍGID
*
11-6-17
*
Durant els bells
dies de Pentecosta, canto amb íntima satisfacció l’himne “Veni Sancte Spiritus”
(no confondre amb “Veni creator Spiritus”). Em van regalar un antic cantoral
francès, gruixut i de notació quadrada típica del primer gregorià i m’agrada
repassar-lo. Segueix l’escola de Solesmes. Poques coses hi ha més potents que
escoltar un cant conventual sota imponents voltes de pedra, que no se sap si
deturen el cant o es deixen traspassar cap al seu destí.
A diferència d’altres himnes, les
peticions i constatacions d’aquest són
lluny de l’ensucrament beat de molts cants religiosos. És curt, concentrat i
efectiu.
En la política tossuda dels nostres
dies, trobem una rigidesa que ens causa estupefacció. Uns en diuen plasma, però
seria massa tou. Rigidesa d’acer, de cervell encarcarat, enquilosat, devorador
de tota raó. En el cant, i en tots el que el canten, es demana ‘doblegar allò
que és rígid’.
Ara que tenim pregunta i dia m’ha
quedat el descans de viure fora del dubte i em sento alliberada. Hi ha
seguretat. Hi ha una voluntat conjunta que doblegarà aquella rigidesa que ens
ofega. I canto, confiant que la veu pugui traspassar la pedra.
*
Solesmes. Internet