ROSES VERMELLES

ROSES VERMELLES

*

22-5-17

*

També a vosaltres, atentíssims i estimats blogaires, que tantes paraules amables i de bona companyia m’heu volgut escriure als comentaris, dedico aquest poema que he escrit per als veïns i amics de Mont-ral, que van portar les roses vermelles.

*

ROSES VERMELLES

*

Agraïment de les famílies Roca-Xirinacs; Peris-Roca; Roca-Gibert; Borràs-Roca; Xirinacs Díaz i Vergés-Xirinacs als veïns i amics de Mont-ral pel magnífic centre de flors que han volgut dedicar a la memòria de Vicenç Roca, que tant va estimar aquest poble.

*

Llargs i feliços dies de joventut i maduresa

entre muntanyes, valls, masies i aquest poble

van teixir d’amistat les nostres vides

i les vides dels fills que creixien: ara els néts i els besnéts.

Vida dels camps que brostaven i granaven,

sol i pedres, aixades i tractors, caminets dels boscos.

Avellaners, pomeres i algun hort, la boira,

les guineus i els senglars, les fonts,

els grèvols, les alzines, pins i roures,

àligues i corbs, pastorelles i merles.

De tots aquests amors n’heu fet una amistat

que ara, estimats veïns que ens retrobem de nou,

heu volgut que es tornessin roses roges

en ofrena a Vicenç, el Roca, com li deien,

que ha mort amb el cor acariciant la terra

per la qual va treballar des de tants anys

i que ara dorm amb ell al seu jardí de Sajolida.

Gràcies, amics que el coroneu de roses,

les vostres mans han estat piadoses;

gràcies per aquesta darrera companyia.

Quan sentiu un alè refrescant en la duresa

de l’estiu més ardent, o el cansament us venci,

serà ell que us somriu, serà el Vicenç.

*

Olga Xirinacs

21-5-17

Conversa amb el pastor al bosc de Mont-ral.