XOCOLATA
*
21-4-17
*
Ahir, dia 20, la llibreria La Capona
va fer un berenar de sant Jordi amb autors i públic. Els llibres dels autors
els van reproduir en xocolata i vaig prendre el meu per retratar-lo. És al
costat d’una rosa de ganxet de donatiu benèfic que venien avui a l’hospital.
Per l’hospital no hi ha festes ni celebracions que valguin: quan toca, hi has d’anar;
aquests controls sí que els accepto amb gust.
De tornada, Rambla amunt, passo pel
mercadet dels divendres, que els diumenges fan al Pla de la Seu.
Condols; converses amigables. “¿En
qui em repenjaré ara, que sempre anava de bracet d’en Vicenç?”, li pregunto al
pintor, que esbossa un vigorós paisatge urbà. “No estaràs mai sola, Olga: la
Rambla és casa teva i nosaltres els teus amics.”
¿Ho has sentit, Vicenç?
*
"No estaràs mai sola Olga"
ResponEliminaQueda escrit.
Enhorabona per la xocolata.
Segur que en Vicens ho deu sentir. I deu somriure.
ResponEliminaNosaltres també estem contents que et diguin una frase tan bonica com aquesta. "No estaràs mai sola, Olga: la Rambla és casa teva i nosaltres els teus amics." Contents que tinguis tants amics, contents que no estiguis mai sola i sobretot contents de trobar-te sovint per aquí.
Una abraçada, Olga!
uns amics de debò.....no estaràs mai sola , dintre la pena i el dol aquestes paraules sonen dolces
ResponEliminaEls amics sempre hi són. No ho dubtis. Una abraçada.
ResponEliminaParaules molt sàvies les del teu amic pintor, Olga. No estaràs mai sola, els amics sempre hi som. Una abraçada!
ResponEliminaELS ESTIMATS MAI ENS DEIXAN SOLS...
ResponEliminaEl buit del Vicenç serà difícil d'omplir, Olga, però està provat que no estaràs mai sola, i no només pels amics de la Rambla. Em va encantar la presentació, veure la teva força i que el puntet d'humor no t'abandona. Estic a punt d'encetar la rajola; potser pel gust no serà tan plaent com la xocolata, però segur que nodrirà el cor i el pensament.
ResponEliminaEt repenjaràs simbòlicament amb en Vicenç del bracet i li parlaràs, molt suaument, com a cau d'orella, per a què no et senten parlar ¿a soles? i ell arribarà un moment que et contestarà, però no trobes un enemic, perquè per eixes contornades també els n'hi ha, en fi, ja et deixe i que disfrutes del teu llibre.
ResponEliminaVicent Adsuara i Rollan
Felicitas Estimada Olga. Un any més amb la literatura catalana, bona diada sant Jordi. Una abraçada
ResponEliminaQue bé que hi hagi tanta gent que t'estimi, així no et sentiràs mai sola, el Vicenç estarà content...Que original això dels llibres de xocolata!
ResponEliminaBona nit, Olga.
Enhorabona pel llibre, Olga. De segur que Vicenç t'acompanya encara que siga d'una altra manera.
ResponEliminaJa sabem que la virtualitat no té el mateix regust, però no estàs sola, estem aquí per tu.
ResponEliminaAixò tots ho sabiem; nclús els que estem lluny físicament.
ResponEliminaUna frase molt bonica però què t'han de dit a tu, Olga? Només pots rebre estimació de la gent que tens lluny o al costat.
ResponEliminaAcabo de prendre una tassa de xocolata. Si no fos així, esgarraparia el llibre benvingut.
Entre els amics de carn i ossos que tens i els personatges que has creat tindràs la companyia necessària.
ResponEliminaQuant boniques i certes són les paraules del teu amic pintor!
ResponEliminaQuina bona idea, un llibre de xocolata! Físicament, cada dia, en alguns moments més que en d'altres, et trobràs sola. Això no ho podem obviar. Però, tot això que t'han dit, el pintor i els amics virtuals (o no tan virtuals) que tens a través de la Blogosfera, o de Blogville, com en dèiem fa uns anys... tot això és veritat: tens amics per tot arreu. Que t'estimem i que estem amb tu... encara que no ens vegis ni ens puguis tocar. Quan et llegim estem amb tu; quan et pensem, estem amb tu.
ResponEliminaUna abraçada i un bocí de xocolata (però negra, eh? que la blanca no m'agrada ;) )
Vicenç ho ha sentit i ha somrigut.
ResponElimina