L’ABRAÇADA HUMIL
*
12-4-17
*
Ell va morir de
sobte la matinada de dimecres 5 d’abril, sense que les meves mans el poguessin
retornar.
Diumenge el vaig pujar dins del meu
cor a veure l’espectacle de les palmes a Les Coques, amb l’arquebisbe
pontificant des d’una escalinata i el repic de les campanes majors. No podia
resistir la gentada i em vaig refugiar a plorar al jardí del claustre de la catedral, d’esquena
al xiprer i els peus repenjats al petit estanyol rodó d’aigua verda i peixos
vermells.
De pujada em trobo el mendicant de
les tres motxilles: “¿Tot això porta vostè sol?”, “sí señora, yo solo”. Li comunico
la mort. Em dóna una bosseta de poliol de les que ell fa servir, diu, per fer
bona olor, humitejades i passades per la pell. Ens abracem.
De baixada, al carrer de la Merceria
entro a veure el noi que ven espelmes, sabons d’olor, ciris, llànties, en una
tenda de somni: Casa Corderet. Ens fem una llarga abraçada i li dic que dediqui
a Vicenç una de les pregàries que fa a la rebotiga, on llegeix mans i horòscops.
“Ja ho crec, que ho faré”.
Al carrer Major hi ha la venedora de
cupons dels cecs, que conec fa anys. No és cega, però està molt malalta. Mare
de la nena protagonista del meu llibre ”Patates fregides”. Una bona abraçada,
també.
Al Passeig hi ha el guitarrista.
Quan detecto músiques prop de casa em poso nerviosa. “No vagis més enllà d’aquesta
palmera, ¿eh?” “No, señora, ya me lo dijo el año pasado y aquí estoy muy bien.”
Li dono unes monedes: “Canta una cançó per al meu home”, li demano. En toca i
canta una de preciosa. Ens abracem.
Ja davant de casa hi ha la tribu
rasta dels bombollers, anglesos ells. Dono una moneda i li explico el cas al
principal de la tribu, ros i alt, d’amples pantalons virolats, mentre ens
abracem. “Fes una bombolla ben bonica per Vicenç”, demano. “No una, sino un
millón, le voy a hacer.
Vicenç, els humils, aquells que
veiem des de casa, també t’estimen.
*
Un text preciós.
ResponEliminaJa ho crec que ho faré i t'ho faré, Olga.
ResponEliminaVicent Adsuara i Rollan
Doncs sí, un text molt bonic i emotiu. Olga, rep una forta abraçada.
ResponEliminaOlga, mai et podrem agrair prou que tinguis la gentilesa de compartir tots aquests sentiments amb nosaltres, tot aquest devessall de riquíssimes emocions que tan bellament desgranes...
ResponEliminaUna abraçada molt gran, amiga!
Un post preciós ple d'abraçades entranyables i humils, que són les més reals i desinteressades i per això tenen un gran valor. Els humils t'estimen, perquè et senten a prop.
ResponEliminaEl claustre de la catedral un bon lloc per apaivagar el dolor...
M'afegeixo a les abraçades, Olga.
Jo també, amb el teu permís, t'abraço, Olga. Aquesta delicada cadena de dolços homenatge és, emocionalment, colpidora. Només, d'algú com tu, poden sortir aquestes baules d'amor que seguiran.
ResponEliminapotser són les millors abraçades , aquestes que venen sincerament del més profund dels seus cors .....si m'ho permets ,encara que sigui ben poca cosa una abraçada en la distancia i virtual t'he n'envio una ! dins el dol quina joia rebre les paraules i els fets d'aquestes persones!
ResponEliminaJo també vui abraçar-la amb força i estimació, sortir de casa i pasetjar per la paralta, el seu lloc de sempre li va arropar massa, després del dolor arriba la resingnació i voste sap que tothom l' estimaba i ancara esta amb nosaltres i present amb els records. Paraules belles i dolces de voste van esser el mijor homenatge a les palmes i olives que semprę beneia al lloc de la Catedral. Una abraçada virtual i el meu supor per seguir lluitan amb el dia dia.Olga força i andevan.
ResponEliminaUn rosari d'humils encastats. Petites perles enfilades sense fi. Records que no s'escapen, sinó que s'acaronen amb les puntes dels dits. Una humil abraçada, Olga. Càlida i sentida.
ResponEliminaUna abraçada, Olga.
ResponElimina
ResponEliminaDoncs nosaltres, els amics bloguers, també t'abracem.
BOMBELLES MIL...ORACIONS LAICAS...I ABRAÇADES LAS QUE CALGUIN...
ResponEliminaUN BON HOME NO MORE MAI¡¡¡.
Les nostres abraçades també volen ser humils, però reconfortants. Una abraçada.
ResponEliminaEls humils són els que saben estimar de debó. Perfums, ciris, bombolles...Les vertaderes pregàries són els petits detalls que surten del cor, no les fórmules repetides i buides de sentiments.
ResponEliminaHe estat tota la Setmana Santa sense conectar-me, lluny de casa, intentant pregar des de el cor. Aquesta nit, l'espelma que encenc davant de les meves icones (Jesús, Maria i Sant Jordi) serà pel Vicens. Una abraçada.
I en quan pugues et forces per a relacionar-te amb amics i familiars, a mi, ja saps que em tens a la xarxa.
ResponEliminaBesets i pensa que la vida no es crea ni es destrueix, només es transforma, si t'hi forces prompte podràs rebre consells i parlar amb ell, i que segurament vol el millor per a tu, com en un futur un altre amic, i ja sé que ara és prompte, però arribarà un punt en que et trobaràs desolada, tot i haver passa't ja el dol, eixe serà el moment. Però només si veritablement ho vols, si la teua ànima ho vol, ell seguirà ahí i teu.
Vicent Adsuara i Rollan
Un pensament per en Vicenç i una abraçada per a tu Olga.
ResponEliminaHumil en les formes, intenses en la distància.
El nostre record és per aquest senyor discret i afable que va ser en Vicenç, el mateix que tu retrates en aquest text de gran bellesa i emoció.
ResponEliminaQuina reflexió tan emotiva, Olga. Les abraçades si no són humils, no tenen cap valor. Ànim.
ResponElimina