ESCRIPTORS PAGATS
PER NOSALTRES
*
29-3-17
*
Endreço papers i
trobo aquest apunt.
Fira del Llibre
de Göteborg, Suècia, el 2014. Dos invitats per l’Institut Ramon Llull declaren:
Núria Amat: “El
separatisme és un virus mortal”.
Javier Cercas:
“Estic preocupat pel dimoni del nacionalisme.”
*
Penso: caram,
quina gent que enviem...
Ho ensenyo a un
amic i em diu:
“Medalla per als
gestors del Llull, també. Síndrome d’Estocolm. Mal del país.”
*
El collage 1
representa un fragment d’Espriu que fa “... cisternes seques esdevenen cims /
pujats per esglaons de lentes hores.” (Inici de Càntic en el Temple). Aquest
fragment me’l vaig fer meu fa molts anys. La meva literatura és així. La
literatura catalana cal que sigui així.
El collage 2 es
titula “Sí, bwana, sí...” i es pregunta fins quan haurem d’acotxar el cap els
catalans davant de la gentussa, la que ve de fora i la que hi ha dins.
Si els opressors perviuen és en part, en una gran part, gràcies als traïdors al seu país.
ResponEliminaEls teus collages Olga, com sempre són molt il·lustratius.
A vegades per "quedar bé" els catalans fem coses ben rares...
ResponEliminaA Europa li cal estar unida, però respectant la individualitat de cada llengua, de cada poble, ja siga l'aragonès o el provençal, però un respecte absolut, fer en el món una globalització desglobalitzada i atomitzada, per a fer front a la paranoitzacio de l'EGE, endogàmia, globalització i entropia i també front a la involució, hui necessària, i en la que estem, del yang, però, creu-me, Olga, hui no serà traumàtica com a la II Gran Guerra.
ResponEliminaNuria Amat viu protegida pel grup Planeta que és ultraespanyolista. Quant a Cercas que viu aquí d'ençà que era un infant i li ha anat prou bé, es passa la vida parlant malament del nacionalisme català. Tant Cercas com, per exemple, Pérez Andújar han vist molt augmentats els seus èxits tant a Catalunya com a la península en general. Ni Cercas ni Pérez Andújar escriuen malament. De Nuria Amat millor no parlar-ne i, de fet, se'n parla ben poc.
ResponEliminaSalut, Olga. Molt oportuns els versos d'Espriu i els teus collages.
Marededéusenyor!!! Molt bé recordar aquestes paraules d'Espriu, Olga. Resistents, malgrat tot.
ResponEliminaNo són l'únic cas, també cal comprovar què es promociona per TV3. A mi, personalment, com escriptors, ni Cercas ni Pérez Andújar no m'agraden, el primer menys que el segon, de l'Amat, ni comento. Sobre Cercas, si podeu fullegeu 'La desfachatez intelectual'. Però sembla que si no t'agraden ets una repatània.
ResponEliminaM'agrada molt el primer collage i el què representa...
ResponEliminaCaram, quins embaixadors tan impresentables que enviem a fora i pensar que a mi em va agradar" Soldados de Salamina" d'en Cercas!!!
Bona nit, Olga.
Com era allò...amb amics així, qui necessita enemics.
ResponEliminaQuines coses que passen!!
Aferradetes! (que són ben nostres).
Moltes vegades hauríem de pensar el que diem, més si anem en delegació d'algú, em sembla que aquests senyors no acompanyen al nom que representen. El Cercas és d'aquests escriptors de televisió i Corte Inglés, per a ells escriure és com fer xurros.
ResponEliminahi ha gentussa que amb la cara ja paga;
ResponEliminano entenc l'excés de tolerància amb l'autoengany
i sí, hores lentes a la literatura catalana
lentes les hores dedicades a l'escriptura i a la lectura
.
Els centralistes, que són els gran uniformitzadors de la cultura i de les llengües, ens diuen que els catalans som excloents i ens ho creiem i, per demostrar que som bona gent atorguem a diversos autors que sí que són radicals un protagonisme que no tindrien per la seva obra.
ResponEliminaA veure si ens centrem en nosaltres, en la nostra cultura i en la nostra llengua, i deixem de banda els qui ens perjudiquen.
Síndrome d'Estocolm és exacte. I també immaduresa, infantilisme, servilisme, manca de seguretat. Som més bons del que ens pensem, però ens ho hem de creure. I apostar-hi fort.
ResponEliminaPreciosos els collages. Molt encertats el comentaris, Olga.
ResponEliminaSalut i poesia!
Ai, no sé què dir. Cercas, ni de lluny. L'altre, no l'hi he llegit res, ni falta que em fa.
ResponEliminaImmaduresa emocional, immaduresa política, immaduresa com a país. Potser és que mai no ens ho hem cregut, que siguem una nació... Bé, n'hi ha que no s'ho han cregut! i ara en paguem les conseqüències, de la manca de credulitat/seguretat.
I ara què me'n dius, de la baixada de l'iva per a la "cultura", deixant fora el cinema, per exemple, i ficant-hi els toros? Mai no entendré aquests espanyols.
Estan bojos, aquests! (Astèrix, Obèlix... qui ho deia?)
Pagats per nosaltres..., i ben cars que ens costen els episodis com aquests, que per desgràcia no són un cas aïllat... Magnífics els collages, Olga!
ResponEliminaUna abraçada ben gran!
Doncs, que et volia comentar que el dia 26 d'abril el poble on visc fem un recital de poesia i que recitarem unes quantes poesies teves.
ResponEliminaHo escric al teu blog , perque volia que ho sapiguèssis.
Sóc la Montse que el juny passat vam coincidir al balneari de Caldes de Boí.
Una abraçada
Avui he gaudit amb el repartiment de premis del Certamen Literari del col.legi La Salle Manresa, en motius de les festes la Salle. He format part del jurat. Disfruto llegint poemes i relats escrits per nens des de 3er. de primaria fins a 2on. batxillerat. Algun bon escriptor sortirà. I espero que noes deixin prostituir.
ResponEliminaUna abraçada.
Jo també em vaig fer meus aquests dos versos fa molts anys! Serveixen per tot, per Catalunya, per la poesia, per la vida.
ResponEliminaA MONTSERRAT COMAS.
ResponEliminaMoltes gràcies, Montserrat, per comunicar-me la lectura de poesies meves al teu poble.
Et recordo, però no tinc cap adreça teva i et responc des d'aquí.
Espero que tinguis una bona primavera i, si puges de nou a Boí, ja ens trobarem.
Una abraçada,
Olga Xirinacs
Al "Si, Bwana" no hi falta ningú, Olga. Fins quan, fins quan? Ben trist que una mica més de la meitat dels catalans no ho veuen. I això que ho tenim a tocar!
ResponEliminaSobre l'ull de l'Institut Ramon Llull hi ha coses que no s'entenen. No coneixia la Núria Amat, però ara al buscar-la li he trobat frases molt sucoses. Tant com la web "Dolça Catalunya" on parlen d'ella i d'altres aberracions sobre l'independentisme. Una abraçada, Olga!
En estratègia militar, bèl·lica, hi ha una regla d'or (m'ho van ensenyar a la mili): sempre que es pugui cal utilitzar l'enemic o els dispositius de l'enemic en favor propi. Potser, si som benpensats, lo del LLull es tracta d'això? En tot cas, segur que els "enemics" sí que fan servir aquesta tàctica.
ResponElimina