CIUTATS QUE
SALTEN
*
11-3-17
*
El sismògraf situat
prop del camp del Barça va fer un moviment notable –no perillós- al final del
partit contra el París St. Germain. Recordo haver-ho vist en alguna altra ocasió
memorable, que també ens ho van explicar. Estem avisats. ¿Us imagineu quin
senyal farà el dia de la Independència, així en majúscula?
Proposo, per no prendre mal, fer
ciutats de paper. Ah, un incís: ara recordo una cançoneta de postguerra que es
deia “La casita de papel”, i on els afamats de l’època hi situaven menjar,
afegint: “Qué felices seremos los dos / con patatas, aceite y arroz...”
Us n’ensenyo un parell, de les que acabo de fer, per si voleu
seguir el model.
¡Amunt i crits!
*
És curiós això de què el clamor popular provoqui terratrèmols, encara que de moment siguin de poca intensitat...
ResponEliminaPrecioses i inquietants ciutats aquestes que has creat.
Una abraçada i bon dissabte!!!
he imaginat un munt de vegades aquest dia, el de la Independència, i sí, penso que serà un sisme d'emocions que potser ni sospitem
ResponEliminam'agrada el títol d'aquesta entrada
i les imatges
amunt, amunt!
.
M'agrada haver coincidit en els mateixos pensaments Olga. Amb uns amics també vam fer aquesta comparació. Els sismògrafs es van alterar a les Corts. La de l'esclat que hi haurà quan guanyem la independència farà anar de trontoll els de tots els nostres Països Catalans.
ResponEliminaAra sabem que l'impossible no existeix.
El gran poeta no sé si se'n va adonar que les seves paraules eren profètiques. "Tot és possible"... i ja ho tenim bastant fet.
M'agraden les ciutats de paper, però hauran de ser de paper setinat o plastificat,per quan plogui.
He vist la gràfica del sismògraf, l'heu vist? es nota cada gol amb la seva intensitat diferent, però el darrer... és una passada.
ResponEliminaLa independència ... ostres, tu, com saltarem!!! Ben repartits arreu...
Has fet una ciutat preciosa. Ets una artista.
ResponEliminaSi arriba el Dia molts tremolaran de por. potser jo i tot.
ResponEliminaEn aquestes ciutats de paper que tan bé inventes s'hi deu poder volar.
TREMOLARA DE SALSES A GUARDAMAR...I POTSER MES AVALL...
ResponEliminaVISCA LA TERRA QUE TREMOLA¡¡¡.
Em va fer molta gràcia veure al sismògraf , com tremolava Barcelona...Les teves casetes són molt boniques, però em sembla que no resistirien les ventades que ara fa tan sovint.
ResponEliminaRecordo la cançó:
"Que felices seremos los dos,
y que dulces los besos serán
pasaremos la noche en la luna,
viviendo en mi casita de papel"
Bona nit, Olga.
Un terratrémol acaba amb les cases de pedra, el paper vola lliure. Preciosos els collages, Olga.
ResponEliminaSalut i poesia!
Una de freda i una altra de calenta: dimecres alteràvem els sismògrafs i avui aquell que és més que un club ha perdut el partit de lliga. Esperem que les il·lusions posades a ser un país lliure se sostinguin en alguna cosa més segura que el paper de les teves fràgils i magnífiques cases...
ResponEliminaUna abraçada, Olga!
La broma de "El Tribunal Constitucional anula el gol de Roberto" sí que és per generar un terratrèmol!
ResponEliminaEsperem el rebombori de la independència!
ResponEliminaCiutats geogràfiques, ciutats mentals, ciutats literàries...
ResponEliminaCom sempre, els teus collages, preciosos.
Recordo perfectament la cançó, de quan era petit.
ResponElimina