HIVERNAL

HIVERNAL
*

24-12-16

*

La nena va cap a la casa. En el paisatge nevat, la casa ofereix colors de protecció càlida. Per a la nena ben abrigada, aquest paisatge és natural, hi està adaptada. Hi trobarà germans, joguines, un pare que pinta, dones que llegeixen i que fan saborosos pastissos a la gran cuina ben escalfada. Carl Larsson (Estocolm 1853-Falen 1919) és un pintor entranyable i, en molts moments, un pintor de família, la seva: a la casa, a la granja, en les feines d’estiu i d’hivern.

            Per a mi, aquest que trio avui és el paisatge somiat que cada any he tingut menys, perquè alguna vegada havia vist nevar, a la meva ciutat. I ara podem anar en màniga curta sense calefacció perquè el sol és dur a migdia. No obstant això, cantem “Nadal blanc” d’Irving Berlin, interpretat per Crosby, el millor. No tant perquè sigui blanc sinó perquè parla lentament, assaborint la lletra, de les postals que rebia i que enviava, aquelles petites il·lusions que et portaven la cara i el gest de qui les escrivia.

            A l’estiu Vicenç em talla les cartolines i a l’hivern retallo i enganxo, i trio la més bonica per passar-la per Internet, encara que no em siguin correspostes. No per presumir de postal sinó perquè realment desitjo el millor per als destinataris: “la vida és tan curta, somrieu fugaçment, doncs.”

            Bon Nadal i un any 2017 benigne i prometedor.

            *