QUE S’ESTIMIN
*
17-6-16-
*
És del tot
natural que la Moreneta i la Xeperudeta s’estimin i es facin un petó, segons es
mostra en un cartell valencià aquests dies.
Els que fan servir llenguatge
ridículament polític, que són molts, per dir: ells i elles, dones i homes,
companys i companyes, nens i nenes, pilots i pilotes, per força han de dir,
també: “estimeu-vos els uns als altres, estimeu-vos les unes a les altres”, i
aquesta és la intenció del cartell. Naturalíssima. ¿Per a què tant d’enrenou? Jo
procuro des de sempre no desdoblar el gènere.
Seguiu Carme Junyent, que n’explica sàviament les raons.
*
Dit això, m’acomiado per un temps
dels blogs amics. Marxem cap a les muntanyes, primer les de prats més suaus,
després les més eixutes, on no hi ha cobertura d’Internet. Tinc ganes de veure
ploure. Fa mesos que no plou, aquí on som, i se m’eixuga l’esperit. En la
propera reencarnació proposaré que m’enviïn a Astúries, terra dels meus
avantpassats per línia materna.
Continuarem les converses de blog a
blog, estimada família. Cadascú explicarà les seves experiències gràfiques i
escrites, i desitjo que les vostres siguin ben felices, resultat d’allò que us
agradi. Si no es pot fer tot el que es vol, almenys que la realitat a l'abast sigui del
tot amable.
*
El vals. Collage d’OX.
Et trobarem a faltar. Que passes unes bones vacances i que tornes com te'n vas, plena de poesia.
ResponEliminaQue vinguin molts dies feliços, en aquest parèntesi estival. A la muntanya veuràs ploure, sentiràs ploure, segur! Abraçades!
ResponEliminaEl món blogaire perdrà color però t'esperarem. Pensaré que frueixes de l'aigua de la pluja i dels colors que produeix. Pensaré que, ni que sigui de pensament, toques el piano un emotiu "Je te veux".
ResponEliminaJo també et vull, Olga. Tot el bé del món.
Gràcies pels teus desitjos, Olga, i espere que sempre ens tinguem ací, per a xarrar-nos els dos, per a comentar-nos les coses i com no, per a ajudar-nos quan la parca ens fa un senyal.
ResponEliminaUna abraçada i que tingues una molt bona estada de vacances.
Vicent
Bones vacances i bona pluja, aqui on sóc jo, avui, ja plou... Te n'envio una mica, de pluba, Olga!
ResponEliminaEt desitjo el millor per aquests mesos de desconnexió. Fins a la tornada.
Tornes un any més cap a la Vall de Boí, Olga? Allí ben segur que plou, un dia o altre. En tot cas, que et provi moltíssim aquest temps de vacances; et trobarem a faltar, amiga; no oblidis els teus quaderns d'escriptura i explica'ns-en coses, d'aquest temps, quan tornis.
ResponEliminaUna forta abraçada!
A mi aquest cartell del bes de la Geperudeta i la Moreneta em sembla delicat i bell. No és de l'amor del que haurien de renegar els bisbes, ni ningú tampoc, em sembla a mi, sinó del desamor als altres que impera en la humanitat.
ResponEliminaQue gaudesques molt de la teua estada a la muntanya i que mai no et (ens) manquen els versos.
UN BON GAUDI,AIXO,AIXO QUE S'ESTIMIN¡¡¡¡.
ResponEliminaJa veig que feu una transhumància, cap a prats més verds i més frescos...Que tingueu un bon estiu amb caminadetes engrescadores, per sentir els refilets dels ocells boscans i la flaire de la farigola , el romaní i totes les plantes silvestres...Que siguin unes vacances plenes de regals de la natura i de moments joiosos!
ResponEliminaBon vespre, Olga.
Que passis unes bones vacances a les montanyes i tornis renovada i plena de força. Una abraçada.
ResponEliminaEm meu desig és que t'ho passis molt bé, que tots els teus desitjos es compleixin i que tornis tan aviat com puguis.
ResponEliminaAferradetes, Olga.
que tingueu una bona estada! les vacances d'aquest any són benvingudes, oi?
ResponEliminapotser també les desconnexions, virtuals i de tota mena;
i un canvi d'aires;
et desitjo que plogui, que faci sol, que refresqui
i, sobretot, que tornis ben aviat;
fins a setembre!
Sense adonar-nos-en ha passat un any, Olga. Sembla que era ahir que t'acomiadaves perquè anaves a la Vall de Bohí i ja hi tornem a ser. Semblar ahir, però n'han passat unes quantes i s'han acabat feliçment i aquesta és la millor notícia.
ResponEliminaQue passis un bon estiu, amb pluja ni massa ni massa poca i que tornis amb reserves per rebre l'aire humit i salat de la nostra ciutat.
Una abraçada!
Doncs que sigui una estada meravellosa envoltada del verd brillant que ens deixen les gotes d'aigua estiuenques i amb la suavitat del sol de la muntanya.
ResponEliminaQue gaudeixis!
Em sembla que entre el dia que vas publicar aquest post i avui sí que deus haver vist ploure. Tant de bo ho tornis a veure, tant a un lloc com a l'altre.
ResponEliminaBones vacances Olga. Gaudeix de la creativitat i de l'aigua.
Fins aviat!
Molt bones vacances, amiga admirada, Olga!
ResponEliminaQue plogui, que faci sol, que es pentinin les bruixes, que "la virgen de la cueva" s'abraci amb les verges o no verges que vulgui, i sobretot, sobretot, que en gaudeixis i recullis relats i/o reflexions tan esplèndides com les que ens regales a "La crisi dels 80" (me l'he begut, literalment).
Gràcies per tant!!!
Abraçada.
Passeu-vos-ho bé i que plogui al temps.
ResponEliminaI gaudiu plenament de la crisi dels vuitanta.
Desitjo que passeu unes bones vacances, que gaudiu d'estones dolces i tranquil·les i que la pluja humitegi aquest esperit tan fecund, que tant aliment ens proporciona. Sobretot, sobretot, sigues feliç. Una abraçada ben forta.
ResponEliminaQue tingues una bona estada en les muntanyes, Olga!
ResponEliminaI salut i poesia!
que tinguis uns bons dies de descans i pluja!
ResponElimina