POEMA PROGRAMAT
(1)
O
CULTURA DE
CIUTAT
*
Metropol, vespre
serè, el teatre serà ple.
Vorera amb
autoritats mudades i culturals:
saluden els
principals
que arriben de
Barcelona,
molts homes i
alguna dona,
s’esperava
Puigdemont,
però no ve, com
hi ha món.
Comença en
Carles Duarte:
“celebrem,
doncs, la cultura”, exhorta, sempre elegant.
Són els Premis
Nacionals, això conforta.
L’escenari és
traspassat per TV3 de costat,
una orquestra ha
repuntat les paraules d’obertura
i els gràcils giravolts d’Oriol Grau.
Sumen, sumen, i
sumats
surten Antònia
Vicens, Joan Guillem
i ninots a
gratcient fan moixaines a la gent.
Clara Segura,
gentil figura,
i els músics ara
retronen
mentre baixa,
celestial, la bella presentadora
suspesa en
l’aire vermell
d’un vestit roig
i cenyit.
Apareixen Los
Galindos, ¡mira qué lindos!
quin rebombori,
fillets, fan castells d’aquells tan drets.
El del premi en
castellà diuen que es diu Vila-Matas,
escriptor en
llengua forana, però, ¿allò del Nacional,
resulta que ja
no cal?
Atenció, mira
què fan, ara és la Caputxinada
no pas per tots
recordada.
Llatinistes, que
ve el Llull i les bèsties obren l’ull,
quanta finesa,
Badia, de sempre que et coneixia.
Ara una veu
metàl·lica ens ataca,
però ve el
Quartet Casals i ens apaivaga.
Filmats per Antaviana,
la il·lusió
encén el programa,
La Carrutxa,
¡són de Reus!, la cultura popular
es fa un lloc al
món de l’art.
Karavan i
Benjamin, mar de Portbou, vells camins.
Santi Vila ja
ens fa adéu i parla de resiliència,
paciència,
¿tornareu?
¡I la foto de família,
oh quanta glòria inaudita!
¡visca
Catalunya!, ha dit el Santi,
però ningú ha
respost ¡lliure!:
són els Premis
Nacionals
i Tarragona els
acull,
vet aquí l’olla
que bull.
*
Lo Gayter del
Balcó
(1) Poema escrit
en el programa durant l’acte, segons costum del Gayter.
Com sempre, irònica, visionària, intel.ligent, pensament per lliure, allò que cada dia és més prim...
ResponEliminaLa "cronista" del Balcó ha esmolat la ploma. Gràcies Olga per aquest divertimento.
ResponEliminaDes de Barcelona responc jo també: "Lliure!!"
Això és ser poeta de debò, no poder-te'n estar. M'agradaria de veure l'original, tens bona lletra.
ResponEliminaMolt bo, Olga, aquest Gayter que portes dins... Hem somrigut una estona, amb ironia de la bona.
ResponEliminaEns afegim al crit de "lliure" de'n Xavier!
Es el que passa amb les llengües, que quan els amos, el discurs de l'amo, a l'igual que el del capitalista, que ho fa amb els diners, necessiten fer del seu manat quelcom segur les traeixen, això ha passat sempre, per això jo estic en aquesta postura, que ja sé que no t'agrada, Olga, però per a la nostra llengua i mentre tinguem un punt de recolzament serà el millor, ja no som innocents, no som un país innocent i malauradament ja hi han entrat.
ResponEliminaPel poema dir-te que molt acurat i molt seriós i exacte, i dir-te també que m'alegre que a la vostra ciutat se celebren aquests premis, vos tenen en comptes.
Una abraçada des d'un racó gairebé oblidat.
Vicent
doncs sí, Gayter, sí
ResponEliminaet deixo una abraçada
i també el meu crit de 'lliure'!
com, si no?
La intel·ligència amb el sentit de l'humor fan un duet irressistible!
ResponEliminaAmunt aquest crit de llibertat!
M'has fet somriure i això és bo. ;)
ResponEliminaVeig que esteu molt "culturals " a Tarragona...El poema m'ha fet somriure, per la seva fina ironia!
ResponEliminaM'ha fet gràcia quan esmentes l'elegància d'en Carles Duarte, és tot un senyor...
Jo també m'afegeixo al crit dels companys de Visca Catalunya lliure!!!
Bona nit Olga.
Bona nit Olga i una abraçada. I visca Catalunya lliure!!!!!!!!
ResponEliminaaixò si que és un bon resum de l'acte !
ResponEliminaEntre ironia i ironia, la crònica escrivia.
ResponEliminaSalut i poesia!
Rient rient
ResponEliminaho has fet ben evident.
AmenT