MORITOS



MORITOS
*
8-5-16
*
La meva mare solia cantar-la amb bona veu i entonació. Jo la toco amb estil d’havanera, no tan militarista i més cadenciosa. Del meu entorn no la sabia ningú. Vaig preguntar a entesos de Reus, d’on era Prim, i tampoc no la sabien. Fins que un dia, en una visita a l’Escola General Prim, de Reus, hi havia allà un equip de gravació que la va enregistrar, i així almenys sé que no es perdrà per tothom, perquè a banda d’històrica és molt airosa:

“Yo no puedo ver los moritos, úrria matraca, con espingarda,
que matan los españoles, úrria matraca tras de una zarza.
Yo no puedo ver los moritos, úrria matraca que gastan jaique,
los zapatos en chinela, úrria matraca y la pierna al aire.

General, a vencer, el imperio del rey marroquí,
vive Dios, vive Dios, que en España no falta el valor,
que en España no falta el valor,
¡viva Prim, viva Prim, general español!

Una morita decía que la España era cobarde,
y un moro le respondía, ¡anda y díselo a tu padre!

General, a vencer, ... (repetir).
*
Efígie del general Prim.
Casa Navàs, notable edifici modernista de Reus

Castillejos ( a veure i algú endevina on és, a banda de saber que va ser una batalla)

9 comentaris:

  1. Joan Josep Tamburini9 de maig del 2016, a les 22:25

    Al Castillejos de la Mussara va fer el servei a l'estiu (era universitari, estudiava per a ingenier) el meu germà. Jo era fent sisè de batxillerat a Cambrils a la casa Sant Josep.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas9 de maig del 2016, a les 23:35

    El meu home també hi va fer milicies d'estiu, d'aquelles pels universitaris, a Castillejos de la Mussara.

    No havia sentit mai aquesta cançó... ;) una cosa nova abans d'anar a dormir.

    ResponElimina
  3. Júlia10 de maig del 2016, a les 7:17

    M'encanten aquestes cançons, la meva mare n'entonava una on sortia fins i tot Espartero però sento no haver-lo anotat quan calia.

    ResponElimina
  4. Josep Gironès Descarrega10 de maig del 2016, a les 7:42

    Abans es cantaven coples, cançons amb gràcia que servien per informar d'esdeveniments singulars, inclosos els polítics. Per això, quan alguna persona tenia una conducta que es considerava inadequada, se l'advertia: "Vigila, que et cantaran coples".

    ResponElimina
  5. xavier pujol10 de maig del 2016, a les 11:15

    És bo que no es perdin les cançons que van fer els avantpassats. Encara que la lletra d'aquesta, avui seria políticament incorrecte.

    ResponElimina
  6. Vicent Llémena i Jambet10 de maig del 2016, a les 11:22

    Quan una llengua mor, quan una cançó o una tradició arrelada temps abans mor mor un pare que dona les últimes paraules a un fill i un xiquet de bolquers diu mare a una parella d'enamorats, molt bona la teua inciativa, Olga.

    Vicent

    ResponElimina
  7. M. Roser10 de maig del 2016, a les 19:09

    Tampoc la coneixia aquesta cançó...Cada època té les cançons de les idees que predominen en el moment...
    Però estic d'acord amb el Xavier, ara no seria políticament correcte! Com tampoc ho serien les de la dictadura molt més propera a nosaltres, ves per on, me'n sé algunes de memòria, Uff!
    Bona nit, Olga.

    ResponElimina
  8. Teresa Costa-Gramunt10 de maig del 2016, a les 20:02

    Cançó que corre el perill de ser considerada políticament incorrecte.
    Felices vigílies, amiga.

    ResponElimina
  9. Maria Dolors Giral12 de maig del 2016, a les 12:27

    Buscant i remenant he trobat la relació del General Prim amb Castillejos, una ciutat marroquí a prop de Tetuàn on es va lliurar una important batalla de la Guerra del Marroc. . La cita és d'un periodista : Destaquen els fets d'armes de Castillejos i Wad Ras (aquestos noms serien anys després atorgats a carrers de la seva ciutat natal). Sembla que Prim va ser extraordinàriament sanguinari al Marroc fins al punt que durant molts anys s'espantava als nens marroquins amb la frase "Que ve Prim!". Va ser Prim qui va decidir la sort de la batalla de Cabo Negrón. En la batalla de Tetuan arribà al campament de Muley Abbas. Després de la signatura de la pau de Tetuan (26 d'abril de 1860), Prim va tornar a Espanya, desembarcant a Alacant, recorrent el trajecte fins a Madrid en olor de gentada. Després va passar a Catalunya on la rebuda va ser apoteòsica amb arcs de triomf, nomenaments de fill adoptiu per diverses ciutats, sabres d'honor, etc. La reina li va atorgar el marquesat de Castillejos amb Grandesa de primera classe. Un gran d'Espanya que li va fer notar que eren iguals va ser respost per Prim que ell sol era igual amb l'avantpassat que havia guanyat la grandesa. Poc després el govern va nomenar a Prim director del Cos d'Enginyers.
    Vaja, vaja; Prim continua sent una figura controvertida.
    Espero que sigui aquest Castillejos el que demanes.(Veig que t'has encomanat dels Enigmes de la Tresca ).

    ResponElimina