ZORAIDA A LA TARDA







ZORAIDA A LA TARDA
          *
24-10-15
          *
Mentre Zoraida escrivia
una magrana brillava,
l’aigua del rec mormolava,
sol de moneda escampada.
Neix un poema primer
a l’ombra del vell nesprer,
un llapis traça la duna
sobre l’horitzó proper:
la tarda es torna daurada
al paisatge i al paper.

Quan el silenci domina,
Zoraida plega les mans
i entra a casa amb la claror
que encara queda del dia.

Els llibres ja s’adormien
i ara saluden Zoraida
que amorosament se’ls mira

***
Olga Xirinacs, octubre 15
Dedicat a la poeta, dibuixant i bibliotecària Zoraida Burgos, de Tortosa,
per tants anys d’amistat.

17 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

M'agradaria de veure l'origen de les fotos, són precioses! La cal·ligrafia també és molt maca, acompanya el poema.

Montse ha dit...

Suposo que tinc algun problema al meu ordinador, però no veig les fotos. Tornaré. El poema sí que el puc llegir.

fanal blau ha dit...

Quina meravella, Olga.
Li encantarà.
Em van regalar una petita col·lecció de contes d'ella, ja fa uns quants anys, que els tinc com un tresor. Són una preciosistat, com ho és aquest quadern teu dedicat.
El nom de Zoraida té una sonoritat que m'entusiasma. L'any passat vaig coincidir en un màster amb una companya que s'hi deia: de les terres de l'ebre. No coneixia la poeta Zoraida Burgos, i quan n'hi vaig parlar crec que es va reconciliar una mica més amb el seu nom.
Penso molt en tu. T'escric aviat. Paraula.
Una abraçada, estimada amiga.

xavier pujol ha dit...

Quin quadern més preciós! Ho té tot: imatges i poesia. I una història que li va com anell al dit a aquest nom tan bonic.
No té res a veure amb aquesta història. Vaig conèixer una Zoraida, que era administrativa d'un lloc on m'interessava treballar-hi per fer unes substitucions, en una època que estava a l'atur. Aquella Zoraida em va ajudar molt i aquelles substitucions es van allargar molts anys.

Júlia ha dit...

Merescut homenatge.

M. Roser ha dit...

Bonic i dolç, el poema Olga , amb jardins, llibres i postes de sol...Un regal preciós!
Petonets de colors.

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Exquisit poema, que reflexa l'amor que es pot tenir per una persona que més que un objecte, per a un poeta, és un quelcom immaterial, etern.

Bon poema, Olga.

Vicent

Galionar ha dit...

Una delícia de poema, Olga, i d'imatges, i d'artesania, i de bon fer... Aquesta creativitat és imparable, Olga!
Una forta abraçada!

Maria Dolors Giral ha dit...

Fantàstic! No només és preciós sinó senyal que, com no podia ser menys, la teva estada forçada a casa, es molt profitosa. Que per molts anys puguem gaudir de tu, estimada.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Quin àlbum més maco, sempre m'han agradat aquests treballs personals.
El poema dedicat a Zoraida, delicat com aquesta llarga tarda en la qual ens 'han' retornat l'hora que ens van prendre a la primavera. No sé si serveix de gaire res. De moment ens provoca una mica de confusió i malestar, almenys a mi. Espero que et sigui lleu, ara que estàs en procès de recuperació.

Unknown ha dit...

Bellíssims dibuixo i poema preciós. Llegit en veu alta hi sento bategar ritmes lorquians.
Sempre inspirada, Olga. Brodes dibuixos i versos.

August G. i Orri ha dit...

Un poema preciós, Olga! I una llibreta a l'altura del poema. No conec la teva amiga però ha d'estar contenta del que li has regalat. Els versos tenen una musicalitat molt especial, em recorden algunes cançons de Pedro Guerra.
Endavant amb la recuperació!

Carme Rosanas ha dit...

Quin llibre més bonic. Dedicat i ple d'afecte i d'amor. Quina emoció rebre un llibre així, li encantarà!!!

Joan Josep Tamburini ha dit...

Preciós com tot el que escrius. Una abraçada.

novesflors ha dit...

Quina preciositat, de versos, de muntatge, de llibret complet. Tens una creativitat desbordant.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Preciós!

Jacqueline ha dit...

Quina delícia, estimada Olga!
Això va més enllà del poema i dels collages. Està curull d'afecte, d'amistat.
És preciós.
Desitjo que et sentis acompanyada per tots nosaltres,

Jacqueline