TARDOR PROFUNDA

TARDOR PROFUNDA

*

10-10-15

*

Entre ocells, mestrals i boires, han madurat a les cireretes d’arboç al jardí boscós de Mont-ral. La casa va quedar en silenci, fosca, i la nostra empremta s’ha anat diluint. Ho enyoro però sé que l’hivern allà ens seria feréstec.

          Ara Vicenç ha baixat les cireretes que el sol ha fet madurar i que potser el pit-roig i les mallerengues picaven. Bon profit els facin, petits meus. Espereu-me, per si puc veure-us l’estiu vinent. I conversar amb el tudó que viu al pi.

          Altres arbres, altres boscos, s’obren ara al meu voltant i dins meu: el lent degotar dels tractaments de quimio i potser la conversa amb algú que comparteix el silenci vençut de la sala.

          Des de més lluny, però no gaire, la rellevant escriptora i interessant bloguera Júlia Costa, escriu uns bellíssims poemes, en el seu últim llibre “Les fràgils paraules” (ushuaia 2015); del poema “El meu indret”,  que encapçala el llibre, en copio l’últim fragment, on em trobo tan bé que també el faria meu:

          “ (...)

          Hi ha un racó en algun bosc que em pertany i m’espera,

          un indret ben proper on s’hi adorm un corriol,

          amarat d’humitats i d’espurnes de sol,

          on l’herba de matí m’hi ha teixit un llençol,

          i on el temps s’abalteix i la pau s’hi arrecera.”

          ***

          Fotografia d’OX.