EFECTES DE FESTA MAJOR
*
24-9-15
*
Si hagués de definir la festa major de
Tarragona ho faria amb dues paraules: soroll i borratxera. Tota la ciutat un
immens i ininterromput soroll. Tota la ciutat un bar continu amb barres
portàtils i els grups electrogens corresponents (contaminació i soroll).
Però ara vull mostrar un efecte sense
soroll ni beguda (és un dir). Fa poc matins ens vam trobar el nano de l’oca amb
una titola vistosa. “Sembla d’un moro”, deien els uns. “No la traieu”,
suplicaven els altres als de la brigada de neteja. Va ser el retrat del dia. No
cal dir que, més o menys aconseguida, també en vaig fer una foto.
A més, a falta d’altre lloc per beure,
i com que no arriben a la bassa, els coloms del veïnat han pres el costum de
beure al bec del nano. I fan cua. L’aigua va molt escassa. El vi i la cervesa
es veu que no. I la mamadeta que no falti, que aquí es fa la mamadeta, amb xartrès i tot.
*
Els romans tenien en el fal·lus, el Phi grec, un símbol de protecció, però aquesta deu protegir fins vides futures i passades, perquè té un calibre considerable.
ResponEliminaVicent
Els rius d'alcohol abunden a les festes majors. Gairebé coincideixen les de Santa Tecla i la Mercè, en dies i costums. Tarragona i Barcelona agermanades, també, pel mam.
ResponEliminaI diumenge que ve Festa Major a tot Catalunya. Rius de vots.
Bona festa Olga.
Qui era aquell que deia que cada dia era un Carnaval? Per la Festa Major, doncs, que no falti el Carnaval, i, si pot ser, al quadrat! La foto té gràcia, però.
ResponEliminaNOSALTRES A BARCELONA,EL ESPECTACLE L'HEM TINGUT A EL BALCO DEL AJUNTAMENT¡¡¡... DAVANT EL TIRA I ARRONSA DE BANDERES,L'ALCALDESA,VA I FOT EL CAMP TOT DISIMULAN,UN FAR DE RIURE¡¡¡
ResponEliminaPer les Festes Majors, acostumen a ver-hi més disbauxes del compte, sort que encara hi ha gent que en gaudeix de manera civilitzada...
ResponEliminaBon vespre , Olga.
Quin garbuix una festa major! ui m'havia de dir que amb el pas dels anys defugiria els sorolls de gresca i els alcohols a go go.
ResponEliminaSense tancar els ulls veig, llunyà i entranyable, l'envelat, els envelats dels pobles. No sento nostàlgia perquè ja fa temps que he entès que les coses canvien.
Bona nit, Olga.
Es té la percepció de què les festes han degenerat en molts aspectes, no pas en tots, però aleshores repasso l'escena de l'aplec de Solitud i veig que la cosa ve de lluny. Potser el que passava és que en d'altres temps hi havia un sector fester de borratxera que era 'd'homes' i ara és unisex.
ResponEliminaEl "pa i circ dels romans", amb el quals tenien subjugada la població, encara funciona a la Tarragona d'avui.
ResponEliminaJa ens acostumem a saber que la tardor ha tornat quan Olga reprén els seus escrits al blog.
ResponEliminaBenvinguda a la xarxa de nou. Que la salut t'acompanye, Olga.
Dona, l'apèndix fàlic devia ser obra d'alguna protectora d'animals; un bon pal horitzontal per fer més còmoda l'espera als coloms que fan cua per beure...!
ResponEliminaQue visquin les festes majors si encara permeten alliberar les tensions i agafar trempera.
ResponEliminaVeig que ja has tornat de "les montanyes". Ja hoveus. La gent ja no sap divertir-se sanament. Jo visc al costat de dues residències universitàries. Quan m'aixeco els matins del dissabte, ells tornen de la nit del divendres...Fan cara de tot, menys de divertits. I es veu cada espectacle...
ResponEliminaEn el silenci et trobes a tú mateix i aprens a estimar-te.
ResponEliminaPer a ser feliç no necessitem decibels que apaguin la nostra veu interior,
Qui ens ha creat totes aquestes necessitats?
Olga, després de la cura de silenci estival que has gaudit, no m'estranya aquesta definició de Festa Major. La titola no fa soroll ni beu, però n'és una conseqüència directa. Segur que els coloms en volen participar i per això fan cua. Una abraçada i benvinguda!
ResponElimina