L’EXPOSICIÓ
-Els objectes parlen- Autors
diversos-
*
7-10-14
*
Els elements de
l’exposició m’han parlat, és a dir, l’ull me’ls ha presentat així: l’excés de
vernís o la disposició de la llum posen llàgrimes o salives fictícies als personatges i fan
dubtar de les vertaderes intencions dels autors. Curiós, irònic. Caldria
adequar les condicions.
La mà de la protagonista del catàleg
sembla un cranc que s’enfili pel tors delicat de la dona que no es gosa moure,
enfarfegada de brodats, joies i filigranes. I el cranc o l’aranya van pujant,
¡ai!
La fosca severitat ascètica d’una
família que pinta i fa música alhora, contrasta amb la pícara alegria d’una
duquessa que llegeix música també, però amb una lleugeresa goiesca.
La
detallada descripció de cada natura morta delata – no a l’exposició present – la
falta d’imaginació de molts autors moderns, que no tenen el talent de saber
posar títols i han d’escriure: “sense títol” (sense pare, pobrets).
A “Vista/Olfacte”, de Jan Brueghel
el Vell, s’entén que hi hagi un bon braser encès, amb tanta gent nua com s’hi
mou.
Espanta una mica pensar en com deuen
ser de fresques les ostres, llagostes i peixos oferts a les taules de cuina.
Sobta que a l’últim sopar
disposessin d’un be de la mida d’un gat. Tants homes ferms i robustos... sort
de la salsa que explica l’evangeli. Sí, on Judes va sucar el pa perquè no li
arribava el tall.
Tots disposen dels seus objectes,
que descriuen la posició social dels retratats i que és la idea de l’exposició,
ben muntada. En general, personatges opulents que ens miren dient: “ja voldríeu
arribar-nos a la sola de la fina sabata de pell, ¿eh?”.
*
Del catàleg.
Les exposicions tenen una vessat de descoberta i una altra de frustració perquè gairebé mai, nosaltres haguéssim escollit les mateixes peces per il·lustrar l'argument buscat. Potser això ens passa més als imaginatius. Sempre, però una exposició dóna lloc a una reflexió. I això està bé.
ResponEliminaPerquè no llegeixo el que he escrit abans d'enviar-ho? M'estalviaria enrabiades per les equivocacions de picat. No m'ho tinguis en compte, sóc precipitada.
ResponEliminaEls objectes parlen, sí. En les pintures, sovint de l'ambient de l'època, del gust del pintor, de l'hora del dia per les llums que s'hi reflecteixen...
ResponEliminaÉs possible que totes les obres d'art clàssic, intencionadament o no, amaguin alguna mitja veritat o alguna mentida sencera.
ResponEliminaBen sovint la pintura ens porta més enllà del que és real.
ResponEliminaSalut, Olga.
La percepció de l'art rau en saber mirar i, sobre tot, saber veure.
ResponEliminaJo sempre poso títol als poemes des que tu vas criticar els pintors que no ho fan!
ResponEliminasí, i tant, és ben bé així;
ResponEliminaespanta imaginar l'activitat a segons quins obradors
.
No sóc massa d'anar a exposicions jo, m'han de cridar molt l'atenció perquè hi faci acte de presència...
ResponEliminaRecordo l'última que vaig anar sobre pintors impressionistes, que és un estil que a mi m'encanta, però no en vaig gaudir, perquè hi havia tanta gent, que no podia veure la meitat dels quadres (una que és baixeta)i vaig sortir amb un bon mal de cap!
Petonets, Olga.
Vaig visitar l'exposició a Girona i va agradar -me. Va ser com aprendre a observar els detalls.
ResponElimina