LA INESPERADA

LA INESPERADA

*

Podria ser una simfonia de Schubert però és la neumònia que m’ha abatut 10 dies,  clavada per sèrums diversos mentre delirava amb la febre alta.

            Fa dos dies que som a casa, però ¡xiquets!, he quedat com després d’un estomacat a consciència. Desagradable experiència que no voldria per a ningú. Dels deliris en parlaré en forma seriada quan pugui. He pensat en Sibelius i el seu Vals Trist; en la Dansa Macabra de Saint Saëns i en altres al·lucinacions similars.

            Quan vaig dir que aquest any seria notable, no havia previst la meva operació de genoll seguida de la neumònia. Es veu que desitjava massa coses bones. Però si són bones col·lectivament, les meves ja les dono per passades ( però trigaré a refer-me).

            Ahir havíem de marxar cap al balneari de Boí, on uns amics ens hi esperen, però, ¿quan seré capaç de funcionar? M'acomiado per uns quants dies, saludo tothom i us desitjo, per sobre de tot, molta, molta salut

            *

            Collage d’OX: ciutat de seda.

"HAN RETORNAT LES FOSQUES ORENETES..."

“HAN RETORNAT LES FOSQUES ORENETES...”

*

4-6-14

*

Des del meu balcó contemplo, més allunyades, les orenetes. Cap al vespre, els falciots fan el seu etern vol el·líptic al voltant de les iuques, al meu davant just, i cada any és el mateix encara que els ocells canviïn. Els coloms roquers que nien a la vertical del Balcó, s’acosten a beure aigua al bec del nen de l’oca, la blanca figura de la basseta, i els turistes els retraten com a cosa extraordinària. Per sobre, sempre vigilants, les serenes gavines dominen el territori i procuren prendre ous i pollets dels nius dels coloms. Les tórtores competeixen amb els coloms per l’aigua. Gralla alguna garsa amb veu esquerdada. Els pardals nien a les iuques i empaiten les papallones nocturnes que han quedat als fanals. Algunes merles encanten la nit amb delicades melodies que no ens mereixem, i ja a aquella hora han aparegut els rats penats buscant el sopar. Si hagués d’escriure com Bécquer, no sé quin ocell triaria per retornar als records.

            Els llibres en paper seran records, també, aquest estiu. Hem comprat quantitat d’obres a Amazon i ara són al Kindle: novel·les, biografies i dietaris. No pesarà la maleta. És clar que alguns llibres especials encara no seran al catàleg, però Déu n’hi do el que hi ha, i els que s’hi aniran afegint, espero, per a difusió dels autors interessants. Penso traduir-me jo mateixa “Cerimònia privada” i col·locar-la a Amazon, com ja vaig fer amb “La tarda a Venècia”. Com a escriptora, tinc feina per anys, si em vaig traduint. Ningú ho farà per mi i cal que m’espavili abans no sigui massa tard.

            *

Collage “Becqueriana”, d’OX

POBLE FESTIU

POBLE FESTIU

*

2-6-14

*

Des que a mig matí han posat la bandera al Balcó, un munt de gent s’hi ha retratat, turistes, locals i fins i tot policies, aquests només prenent nota. Sembla un dia festiu i el sol i la calor, ara encara, mantenen la gent amb una mena de petita eufòria blava i acolorida.

            A les notícies que arriben dels carrers de tot arreu es pot veure la multitud congregada de totes edats, sorpresa encomanadissa de resultats que, vist el que veig, llegit i escoltat el que es diu, la gent interpreta com a esperançadors.

            Aquest any havia de portar novetats, vaig escriure que no sabia quines. És clar que el 25-m ha somogut alguna cosa en la pètria península immobilista. La gent, el poble, ha reaccionat amb aclamacions pacífiques i expectants. Sembla que fins i tot el camí es faci lleuger. I tant, que hem de poder.

            *

            Foto de Vicenç Roca